-
pipa
-
1
f. Petit recipient, generalment cilíndric, de fusta, arrel de bruc, guix, escuma
de mar, etc., amb un tub prim que arrenca del fons terminat generalment en una peça tubular
de fusta, banya, ebonita, ambre, etc. (broquet), usat per a fumar tabac i a vegades altres
substàncies com l'opi. Omplir la pipa. Fumar una pipa.
-
2
fer la pipa Ficar-se el dit gros a la boca.
-
3
Bóta petita.
-
4
Bolet (Ganoderma lucidum), que creix al peu de troncs tallats o sobre arrels soterrades,
de consistència llenyosa i color bru vermellós, com lacat, ordinàriament de cama llarga,
d'inserció lateral i barret amb una vora groguenca.
-
5
Peça giratòria del distribuïdor d'encesa d'un motor que trasllada l'alta tensió de la
bobina a cadascuna de les bugies.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es