-
pinya
-
1
f. Òrgan fructífer dels pins, dels avets i altres coníferes, que conté les granes
protegides per esquames llenyoses, disposades helicoïdalment de manera densa damunt una
tija curta. Esberlar una pinya per treure'n els pinyons.
-
2
esp. Pinya del pi pinyoner.
-
3
per ext. Òrgan o part vegetal en forma de pinya.
-
4
pinya blava Planta de jardí (Scilla peruviana).
-
5
pinya groga Planta suculenta de jardí (Aeonium arboreum
).
-
6
pinya de cardar borda Cardó.
-
7
pinya de Sant Joan Planta herbàcia (Leuzea conifera
), de flors agrupades en capítols grossos amb aspecte de pinya, pròpia de la regió mediterrània.
-
8
fig. Conjunt de persones o coses unides o agregades estretament.
Una colla d'amics, formar una pinya.
-
9
esp. Conjunt de persones que recolzen el basament d'un castell humà.
-
10
agafar la pinya Embriagar-se.
-
11
Cop, esp. cop de puny, pinyac.
-
12
Templàs.
-
13
Massa esponjosa d'or o d'argent que resta després d'evaporar el mercuri amb què s'havia
amalgamat l'or o l'argent.
-
14
Nus fet al cap d'una corda teixint els seus blens.
-
15
pinya de rosa La més corrent de les pinyes emprades a bord.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es