-
pintar
-
1
v. tr. Revestir d'una capa de color. Pintar les portes d'una casa, els ferros
d'una reixa. Pintar de blau, de vermell.
-
2
pron. Maquillar-se Pintar-se la cara, les pestanyes, els ulls, etc.
pintar-se les ungles Envernissar-se les ungles amb laques.
-
3
Representar en una superfície per mitjà de colors. Pintar un paisatge.
-
4
per ext. La imatge dels objectes es pinta a la retina.
-
5
fig. No és tan boig com el pintes. Ell, això, ens ho pinta molt fàcil,
però ja veureu com no ho és gens. L'autora ha pintat admirablement els costums
d'aquella gent.
-
6
no pintar-hi res No tenir-hi cap paper, no importar, no significar res.
Tu, aquí, no hi pintes res.
-
7
Estampar (teixits), esp. a mà.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es