-
pi1
-
1
m. Nom dels arbres pertanyents al gèn. Pinus, del grup de les coníferes,
que comprèn espècies arbòries d'importància forestal i fustera al costat d'algunes d'ornamentals:
pi blanc, arbre molt característic de la terra baixa mediterrània, on forma
grans masses forestals, sovint esclarissades (P. halepensis); pi bo,
arbre de capçada en forma de para-sol (P. pinea), que fa pinyes grosses i arrodonides
amb pinyons comestibles; pi bord, pi blanc; pi campaner,
pi bo; pi carrasser, pinassa; pi cembra (P. cembra
); pi cerrut, pi roig; pinassa; pi de Canàries
(P. canariensis); pi de fulla, arbre de capçada cònica, de fulles
molt llargues i d'escorça gruixuda (P. pinaster), que produeix pinyes, es fa en
brolles i boscos clars de les contrades marítimes i s'utilitza en la repoblació forestal;
pi de llei [o pi de pinyes, o pi de pinyons
], pi bo; pi de pisos, araucària; pi escarrassó,
pinassa; pi garriguenc, pi blanc; pi insigne,
arbre de gran alçària i capçada amplament cònica (P. radiata), de fulles agrupades
de tres en tres i pinyes molt asimètriques, originari de l'Amèrica del Nord, que es cultiva
per a l'obtenció de fusta; pi melis (P. palustris);
pi negre, arbre propi de l'estatge forestal superior de l'alta muntanya
(P. mugo); pi para-sol [o pi pinyer, o
pi pinyoner], pi bo; pi redó,
pi de fulla; pi roig [o pi rojal, o pi rojalet
, o pi ros, o pi urgellenc],
pi de capçada més o menys cònica, estès arreu d'Europa, que a les zones meridionals és
muntanyenc (P. sylvestris); pi ver, pi bo; pi vermell,
pi roig.
-
2
Fusta d'aquests arbres.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es