peu

• 1 m. Part terminal de les extremitats abdominals de l'home que comprèn el tars, el metatars i els dits. Els dits dels peus. La planta del peu. Tenir els peus grossos, petits, amples, estrets, llargs. Ficar-se de peus a l'aigua. Prendre un bany de peus. Una puntada de peu. Aguantar-se amb la punta dels peus. Saltar a peus junts. Girar-se, torçar-se, un peu. a peu eixut Sense mullar-se els peus. Travessar una riera a peu eixut. a peu ferm Sense recular un pas. Et vaig esperar a peu ferm tot el matí. caminar a peu coix Avançar posant solament un peu a terra. perdre peu Quan es camina dins l'aigua, deixar de tocar el fons amb el peu.
• 2 a peu Caminant. Els uns hi han anat a peu, els altres a cavall. Soldat de peu.
• 3 a peu pla Al mateix nivell. No ha de pujar escales: és a peu pla del carrer.
• 4 a peu dret loc. adv. Dempeus.
• 5 de cap a peus De dalt a baix. M'ha mirat de cap a peus. Anava mudat de cap a peus.
• 6 Part de la mitja que correspon al peu. Se m'ha estripat el peu de la mitja.
• 7 fig. anar amb peus de plom Procedir cautament, reflexionant el que hom fa. besar els peus d'algú Humiliar-se davant seu. estar en peu de guerra Estar preparat a fer la guerra. estar lligat de peus i mans Estar reduït a la impotència. fer una cosa amb els peus Fer-la molt malament. ficar els peus a la galleda Dir, fer, alguna cosa completament fora de propòsit. llançar-se als peus d'algú Suplicar. no moure un peu que no... [o no moure un peu sense que...] No fer res sense que... no posar els peus en un indret No anar-hi mai. no tocar de peus a terra Oblidar les limitacions imposades per la realitat. poder pujar-hi de peus Dit per assegurar la certesa d'alguna cosa. posar quelcom als peus d'algú Oferir-li-ho en homenatge. restar en peu Una dificultat o una oferta, subsistir, no haver estat vençuda. segar l'herba sota els peus a algú Suplantar-lo. tenir-li a algú el peu a la gola Tenir-lo a mercè nostra. tenir un peu a l'estrep Estar a punt d'emprendre un viatge, de començar una empresa. tenir un peu a la tomba Tenir poc temps de vida, estar a punt de morir.
• 8 peu d'atleta Micosi del peu produïda pel fong Epidermophyton aloccosum .
• 9 peu pla Deformitat caracteritzada per la desaparició de la pontada del peu, de manera que hom recolza tota la planta a terra.
• 10 Dit alguna vegada de la part terminal de les potes dels animals que correspon anatòmicament al peu o a la mà de l'home; en els digitígrads, esp. la part que toca a terra. Animals de peu rodó, de peu forcat. Menjar peus de porc.
• 11 peu de pinya Nom donat a la pota que un cavall té arronsada per un defecte de conformació.
• 12 peu de gall Nom de certes peces que per llur forma recorden la d'un peu de gall; conjunt dels senyals, solcs, etc., que parteixen d'un mateix punt.
• 13 peu de gallina Màquina de tres peus que serveix per a aixecar grans pesos.
• 14 peu de porc Eina de fuster de ribera que consisteix en un alçaprem de ferro acabat en dues orelles.
• 15 fer peu d'ànec Fondejar amb tres àncores, dues a proa i una a popa.
• 16 Base; cosa que serveix de suport a una altra; la part oposada a la capçalera. Una copa d'argent amb un peu de fusta. L'un estirava el llit pel cap, l'altre pels peus. Una nota al peu de la pàgina. El peu d'una lletra.
• 17 peu dret Peça col·locada verticalment per sostenir algun element de construcció o alguna altra cosa; esp. cadascun dels taulons disposats verticalment que, fermats a d'altres taulons travessers, formen una bastida.
• 18 Balustre, barra de ferro, etc., que, posat verticalment a l'extrem inferior d'algunes escales, o d'un dels seus trams, forma part de la barana, tot sostenint-ne el passamà.
• 19 peu de l'arc Punt on s'inicia la curvatura d'un arc.
• 20 peu de roda Gaó².
• 21 peu d'impremta Dades relatives a un llibre o un fullet, principalment del lloc i l'any de publicació i del nom i el domicili de l'impressor, que figuren generalment a la part inferior del dors de la portada.
• 22 peu de gravat Llegenda, generalment posada a la part baixa d'un gravat.
• 23 peu d'un document Part terminal d'un text.
• 24 peu d'una perpendicular [o d'una obliqua] Respecte a una recta o a un pla, punt en què els talla.
• 25 peu de mont Piemont.
• 26 fig. donar peu a una cosa Donar-hi ocasió. Les característiques d'aquell poble han donat peu a fomentar el turisme. prendre peu d'una cosa Valer-se'n com a pretext, com a ocasió.
• 27 al peu de Molt a la vora, tocant la part baixa d'una cosa. Havíem arribat al peu mateix de la muntanya, de la costa. Érem al peu del mur, de l'arbre. Agenollar-se al peu de l'altar.
• 28 al peu de la lletra Atenent no a l'esperit sinó a la lletra; puntualment, exactament.
• 29 al peu del canó loc. adv. Aparellat, a punt, esp. davant una situació dura o combativa.
• 30 Tronc d'una planta; la planta mateixa.
• 31 esp. Arbre sobre el qual es fa un empelt.
• 32 Cama, estípit, que sosté el barret o píleu d'un bolet.
• 33 Pila de pasta d'oliva mòlta, de raïm aixafat, etc., disposada en cofins, etc., per a ésser premsada.
• 34 Quantitat d'olives que entren a cada premsada.
• 35 Tint previ que es dóna a un teixit, etc., per a fer més intens, més permanent, el color.
• 36 En heràld., peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora inferior del camper i d'una amplària igual a un terç de l'altura de l'escut.
• 37 Part o meitat inferior de la flor de lis.
• 38 Extrem del braç inferior d'una creu.
• 39 Mida corresponent a la llargària normal del peu humà, de valor variable, que a Barcelona equivalia a una sisena part de la cana, és a dir, 25,93 centímetres. Peu romà, castellà.
• 40 Unitat anglosaxona de longitud, equivalent a un terç de iarda o a 12 polzades, és a dir, uns 30,48 centímetres (símbol, ft).
• 41 peu de rei Instrument de mesura de gruixos usat en diversos oficis, esp. en mecànica.
• 42 Grup de síl·labes que es pren com a unitat mètrica del vers. Els sis peus que componen l'hexàmetre llatí.
• 43 peu amebeu Amebeu (ACC. 3).
• 44 fig. peu forçat Condició fixada per endavant, requisit ineludible.
• 45 Terme que forma part del nom de diverses espècies vegetals i animals.
• 46 peu d'ànec Sarró.
• 47 peu d'ase Pota de cavall.
• 48 peu d'oca Sarró.
• 49 peu de bou Sarriassa.
• 50 peu de cavall Pota de cavall.
• 51 peu de colom Planta d'arrel tintòria, fulles lanceolades i flors amb la corol·la tubulosa, groga (Onosma tricerosperma).
• 52 peu de corb Cervina.
• 53 peu de Crist Gram negre; alquemil·la alpina; peucrist.
• 54 peu de gall Flor robí.
• 55 peu de gat Pota de gat.
• 56 peu de gallina Gram.
• 57 peu de llebre Herbeta anual (Trifolium arvense i T. lagopus); morro d'ovella.
• 58 peu de lleó Alquemil·la híbrida.
• 59 peu de llop Veratre; malrubí d'aigua.
• 60 peu de mula Pota de cavall; barretera.
• 61 peu de pardal Banya de cabra; herba de l'escorpí; nom donat a les papilionàcies Ornithopus perpusillus i Ononis ornothopodioides.
• 62 peu de vedell Sarriassa.
• 63 peuets de Nostre Senyor Fumària.
• 64 peu de cabrit [o peu de Crist] Peu de rata.
• 65 peu de Crist bord Cranc (bolet).
• 66 peu de rata Nom de diversos bolets del gèn. Ramaria , d'aparell esporífer ramificat i carnós, generalment comestibles: peu de rata bord (R. formosa), de color salmó però virant a llimona a les puntes, que és amargant i purgant; peu de rata daurat (R. aurea); peu de rata groc [o peu de rata gros], coliflor; peu de rata reina, manetes arrissades; peu de rata rosat (R. botrytis).
• 67 peu violeta Pimpinella morada.
• 68 peu d'ànec Equinoderm de la classe dels asteroïdeus (Ansepoda membranacea ), molt aplatat i fi, de color vermell llampant i groguenc.
• 69 peu de cabra Nom donat als crustacis cirrípedes de l'ordre dels toràcics, comestibles, caracteritzats per un peduncle carnós, mitjançant el qual s'adhereixen a un substrat variable, i per unes plaques calcàries que formen la cuirassa que protegeix el cos.
• 70 peu de pelicà Mol·lusc gasteròpode (Aporrhais pespelecani ), amb prolongacions en forma de dit a la vora anterior de la closca.
• 71 peu de cabrit Arca de Noè.

---

Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada - Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es