-
pèl
-
1
m. Qualsevol dels filaments de matèria còrnia que neixen a la dermis de la pell
de la major part de mamífers (en l'ésser humà, els que cobreixen la closca del cap solen
dir-se preferentment cabells); conjunt d'aquests filaments que cobreixen el cos
d'un animal o una part del cos. Pèls llargs, curts, llisos, arrissats.
Pèls blancs. Un animal de pèl negre. Animals de pèl.
Caça de pèl. Té el cabell ros i el pèl de la barba negre.
No tenir pèl a la cara. No tenir pèl de barba. Posar pèl.
Caure el pèl.
-
2
pèl moixí Pèl suau i curt com el que surt en néixer la barba.
-
3
fig. mudar de pèl Canviar algú de condició. lluir-li a un animal
el pèl Estar gras. lluir-li a algú el pèl Palesar-se en el seu vestir,
tren de vida, etc., el seu benestar, la seva prosperitat. Ja es veu que han heretat:
ja els lluu el pèl més que no els lluïa. prendre el pèl Burlar-se (d'algú).
posar els pèls de punta Esfereir. no tenir pèls a la llengua
Parlar sense embuts, dient les coses clares.
-
4
fig. a pèl loc. adv. Despullat de vestits, sense la indumentària, els
complements o l'acompanyament habituals. Anar a pèl.
Escalar a pèl, muntar un cavall a pèl.
-
5
a pèl [o en pèl] loc. adv. En la direcció en
què el pèl s'inclina naturalment.
-
6
al pèl loc. adv. A pèl; fig. pop. al punt, a mesura del desig.
-
7
Fibra obtinguda del pèl de diversos animals. Un vestit de pèl de cabra.
Una catifa de pèl de camell. Un folre de pèl de cavall.
-
8
Els pèls d'un pinzell.
-
9
Conjunt d'apèndixs filiformes que presenten alguns animals altres que els mamífers, i
certes plantes.
-
10
Tricoma.
-
11
pèl absorbent [o pèl radical]
Prolongació filiforme del rizoderma en la zona pilífera de l'arrel.
-
12
Conjunt de fibres que sobresurten a la superfície de certes robes, borrissol.
Perdre el pèl una roba amb el fregadís. Un vellut de pèl llarg.
-
13
pèl de seda [o pèl de cuca]
Fibra molt resistent i brillant que per un cap es lliga a l'ham i per l'altre al cap del
fil d'una canya de pescar, fluixa d'ham, etc.
-
14
Fibretes que s'alcen a la superfície d'un tros de fusta o de paper a manera de pèls.
Un paper que fa pèls que s'agafen a la ploma.
-
15
Pèl desprès, trosset de filament, bri, que constitueix una nosa; taqueta, clivella, filiforme
que constitueix un defecte d'una pedra preciosa, d'un vidre, d'un metall.
-
16
fig. trobar pèls en tot Trobar defectes, coses a objectar, en tot.
-
17
En tip., element gràfic molt fi associat a un tipus com a ornamentació.
-
18
amb tots els pèls i senyals loc. adv. Amb tots els detalls.
En Jordi coneixia aquell fet amb tots els pèls i senyals.
-
19
Gruix d'un pèl, quantitat petitíssima, una mica. Dues boles gairebé juntes: no els
falta sinó un pèl per a tocar-se. Ha vingut d'un pèl que no et toquessin.
No fa un pèl d'aire.
-
20
Fulla de serra molt prima i de dents finíssimes que s'usa per a realitzar els treballs
de marqueteria.
-
21
pèl caní Gramínia dura i indigesta rebutjada pel bestiar (
Nardus stricta), pròpia d'algunes pastures d'alta muntanya.
-
22
pèl de boc Planta gramínia anual (Vulpia myuros), dels pradells
dels terrenys silicis; nom donat a les herbes anuals Spergula arvensis
i S. pentandra.
-
23
pèl de bou Poa bulbosa; poa anual.
-
24
pèl de ca Margall bord; poa bulbosa; poa anual.
-
25
pèl de farigola Cabells (planta).
-
26
pèl de gos Pèl caní.
-
27
pèl de guilla Festuca rogenca.
-
28
pèl de moix (Ranunculus parviflorus).
-
29
pèl de nuvi Cabells (planta).
-
30
pèl de rata Margall bord.
-
31
pl. Cabells (planta).
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es