-
pa
-
1
m. Aliment fet de farina pastada amb aigua, generalment fermentada, i cuita al
forn, esp. el fet amb farina de blat; la peça de pa, de forma i pes determinats, que resulta
de cadascuna de les porcions de pasta que es posen al forn. Pa d'ordi, de sègol, de
barreja. Pa tou, del dia. Pa dur, sec. Pa blanc, morè, negre.
Pa integral. Pa de munició. Pa beneït. Sucar pa amb vi.
Menjar pa sol, tot sol. Un pa de mig quilo. Un pa de barra, de crostons,
de motlle, de pagès. Pa ratllat, torrat. Llescar pa.
Condemnar algú a pa i aigua. pa alís [o pa àzim
] Pa sense llevat. pa d'àngel Làmina molt prima de pa àzim
de la qual es fan les hòsties, s'envolten alguns torrons, etc. pa de pessic
Pa fet amb farina, ous, sucre, de molla esponjosa i fina.
-
2
pa a taleca Provisió de menjar que hom s'emporta d'excursió, a menjar fora
de casa. Demà ens emportarem pa a taleca a la platja.
-
3
Donar, repartir, una cosa com pa beneit. de quin pa fa rosegons!
Dit d'algú que menysprea una cosa valuosa. ésser bo com el pa
[o ésser un tros de pa] Algú, ésser d'una gran bondat.
ésser pa i mel Venir molt a propòsit. ésser pa sucat amb oli
Una cosa, ésser molt fàcil o de poca consistència, de poc valor. haver fet un pa
com unes hòsties Algú, ponderar el mal èxit d'una empresa. malaguanyat pa
que menja! Dit d'una persona inútil, d'un brètol, etc. no tenir un pa a
la post Algú, ésser molt pobre. tenir pa a l'ull
Algú, no veure una cosa evident.
-
4
per un tros de pa A canvi d'una cosa de poc valor.
-
5
fig. Conjunt dels mitjans de subsistència d'algú. Guanyar-se algú el pa amb
la suor del seu front. Assegurar el pa a algú. Donar pa als obrers.
prendre el pa d'algú Fer-li perdre els mitjans de subsistència.
treure's el pa de la boca per algú Privar-se del necessari per donar-li
de què viure.
-
6
el nostre pa de cada dia Dit d'una cosa que s'esdevé quotidianament, molt
freqüentment.
-
7
Massa d'algunes substàncies comparables al pa. Pa de figues. Un pa de cera.
Pa de bresques.
-
8
Un pa de terra.
-
9
Hi havia un pa de boira.
-
10
pa d'or [o pa d'argent, etc.]
Full molt prim d'or, d'argent, etc., batut que se sol guardar entre fulls de paper, i
serveix per a daurar, argentar, etc.
-
11
Plataforma petita del torn de terrisser, on es posa el pa de fang a treballar.
-
12
Nom donat a diferents herbes del gèn. Oxalis, de fulles amb tres folíols:
pa de cucut comú (O. corniculata); pa de cucut de bosc
(O. acetosella).
-
13
pa de conill Escurçonera laciniada.
-
14
pa de corb Frare del romaní.
-
15
pa de granotes Llentia d'aigua.
-
16
pa de moixó [o pa de pastor]
Crespinell gros.
-
17
pa de porc [o pa porcí] Ciclamen baleàric.
-
18
pa eixut Herbafam.
-
19
pa de gavina Esponja de la classe de les demosponges (Suberites massa
), de color clar, utilitzada com a defensa pel cranc pelfut, que es col·loca damunt seu.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es