-
orella
-
1
f. Aparell auditiu format per un conjunt d'òrgans la finalitat dels quals és la
percepció dels sons; l'oïda. L'orella interna. L'orella externa.
Mal d'orella. Tapar-se les orelles per no sentir un soroll.
No sentir-hi d'una orella. Ser sord d'una orella. Parlar a algú a l'orella,
a cau d'orella. escoltar amb totes les seves orelles Escoltar atentament.
prestar orella [o donar orella]
Escoltar; fig. escoltar favorablement. Tancar l'orella a una petició, a
una queixa. les parets tenen orelles Algú, poder escoltar darrere la paret.
entrar per una orella i sortir per l'altra Alguna cosa, no retenir-la, no
fer-ne cap cas. fer orelles de marxant Fer-se el sord. tenir les orelles
a cal ferrer Entendre o sentir malament allò que s'ha dit.
-
2
Tenir l'orella dura, fina. Ser dur d'orella, fi d'orella.
Un soroll que molesta l'orella. Tenir bona orella per a la música.
arribar a orelles d'algú [o venir a orelles d'algú
] Alguna cosa, arribar a oïda seva.
-
3
abs. Tenir orella.
-
4
esp. Part externa de l'òrgan de l'oïda. Tenir les orelles llargues, de pàmpol.
tenir les orelles foradades Tenir-les per a penjar-hi arracades.
-
5
fig. estirar les orelles a algú Infligir-li una correcció.
-
6
fig. penjar-se a les orelles d'algú Es diu de qui demana amb insistència.
dreçar les orelles Posar esment al que es diu.
-
7
fig. veure's les orelles Començar a sentir-se fort, salvat, etc., després
d'una malaltia, d'una situació difícil. ensenyar l'orella
Revelar sense voler una intenció amagada.
-
8
Nom de diferents coses més o menys semblants, per llur forma o llur posició, a les orelles
d'un animal. orelles de la galleda On es fixen les nanses.
orelles de l'arada Orellons.
-
9
per anal. Apèndix d'un objecte que serveix per a agafar-lo o per a subjectar-lo.
-
10
Mena d'apèndix sortint i encorbat cap a dins, situat al capdamunt dels dos costats del
respatller d'algunes butaques, que serveix per a recolzar-hi el cap.
-
11
Qualsevol de les porcions de pell que surten una de cada costat d'algunes sabates i que
s'ajusten a l'empenya del peu mitjançant cordons, cremalleres, etc.
-
12
Qualsevol de les dues porcions laterals de la boca d'una botavara.
-
13
orella de gat Dit de certes coses, esp. la panna de suro, extremament primes.
-
14
Terme present en el nom de diverses espècies vegetals i animals.
-
15
Trompeta (bolet).
-
16
orella d'ase Bolet del grup dels ascomicets (Otidea onotica
), d'aspecte similar a una cassoleta però amb els apotecis en forma de copa irregular
i oberts lateralment, lleugerament pedunculats.
-
17
orella de burro Gírgola.
-
18
orella de conill Tassa de bruc.
-
19
orella de gat [o orella de rata]
Bolet de tardor del grup dels ascomicets (Helvella crispa), comestible quan és
cuit, de cama blanca i barret també blanc amb solcs longitudinals, en forma de sella de
muntar.
-
20
orella de gat de peu llis Moraga elàstica.
-
21
orella de Judes Bolet del grup dels basidiomicets (Auricularia auricula-judae
o Hirneola amicula-judae), de cos fructífer gelatinós, no gaire bo, que viu
sobre troncs i branques morts o debilitats, esp. sureres i saücs.
-
22
bolet d'orella Gírgola.
-
23
pl. Gírgola.
-
24
orella de llebre Herba de fulles lanceolades, coriàcies (
Bupleurum rigidum).
-
25
orella d'ós Herba de fulles amb pèls llargs i de color ferruginós (
Ramonda myconi), amb flors morades, que es fa a les roques calcinals ombrívoles
dels Pirineus i altres muntanyes, i és emprada popularment com a remei pectoral.
-
26
orella de rata Melcoratge, pelosella.
-
27
orella de mar [o orella de rei]
Mol·lusc gasteròpode (Haliotis tuberculata), amb la conquilla amb un forat per
on surten els tentacles, que és buscat per a obtenir-ne el nacre.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es