-
or
-
1
m. Metall preciós, groc, el més mal·leable i dúctil de tots els metalls, molt
pesant, inalterable a l'acció de la major part d'agents corrosius (símbol, Au; nombre
atòmic, 79; pes atòmic, 196,97). Una moneda, un anell, un rellotge, d'or.
Una barra, un full, un fil, d'or. Or natiu, or verge.
Or apurat, or de copel·la. Or batut. Or en barres, en fulls.
Or mat. Or de llei, or baix. vedell d'or Ìdol d'or adorat pels
hebreus.
-
2
Ésser ros com un fil d'or. fer-se d'or Fer-se molt ric.
no és or tot el que lluu No cal fiar-se de les aparences.
-
3
cabells d'or Cabells rossos. L'or dels seus cabells.
-
4
Objectes d'or; monedes d'or. Anava cosit d'or. Tot era or i pedreries.
Pagar en or.
-
5
fig. Riquesa. No ho faria per tot l'or del món.
-
6
or musiu Sulfur d'estany, pólvores cristal·lines escamoses de color d'or.
-
7
or negre Petroli.
-
8
En heràld., groc.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es