-
obertura
-
1
f. Acció d'obrir o d'obrir-se; l'efecte. L'obertura d'una caixa.
L'obertura d'un canal de comunicació. L'obertura d'un testament.
L'obertura d'una sessió. Sessió d'obertura. L'obertura del diafragma.
-
2
Peça d'orquestra posada al començament d'una òpera, d'un drama líric.
L'obertura d'Els mestres cantors de Nuremberg.
-
3
Primer moviment de la suite barroca.
-
4
Solució de continuïtat que permet l'entrada, espai obert en un mur, en un sostre, etc.
L'obertura d'una cova. En aquesta cambra hi ha massa obertures.
-
5
Grau de divergència dels costats d'un angle, d'un compàs, etc.
-
6
Grau de separació entre els òrgans de la cavitat oral durant l'emissió d'un so articulat,
generalment vocàlic.
-
7
obertura de blancs Obertura en què el blanc del paper aclareix la imatge
gràfica.
-
8
obertura de trama Obertura en què els punts estan sensiblement separats.
-
9
En el joc d'escacs, jugades inicials que generalment defineixen la tàctica del jugador.
-
10
Acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics.
Finalment, el Govern va anunciar un règim d'obertura.
-
11
Magnitud que mesura la dimensió dels feixos de llum que, procedents de l'objecte, penetren
en un instrument òptic.
-
12
obertura d'un circuit Interrupció d'un circuit elèctric pel qual circula
un determinat corrent elèctric.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es