-
muntar
-
1
v. intr. Pujar. Munteu dalt de la torre.
-
2
esp. Pujar en un vehicle o en un mitjà de locomoció. Muntar en una barca.
-
3
muntar a cavall Cavalcar. abs. Aprèn de muntar a l'anglesa.
-
4
tr. Cavalcar (sobre una muntura). Tu muntaràs el cavall negre.
-
5
El cavall, l'ase, etc., cobrir (la femella).
-
6
tr. Recórrer pujant, portar de baix a dalt.
-
7
tr. Armar, dreçar, (un objecte) ajustant les parts de què es compon.
Muntar un teler. Muntar un rellotge.
-
8
Col·locar (pedreria, perles o esmalts) en una joia ajustant totes les parts que la componen.
Muntar un diamant en or.
-
9
Empalmar (diverses seqüències fílmiques) de manera que formin una successió ordenada.
-
10
muntar les creus En els telers a mà, fer córrer les dues canyes o creus
de l'ordit per tota la llargària del seu estès fins a col·locar-les vora el plegador d'ordit
cada vegada que, a causa del desenrotllament d'aquest darrer, les creus arriben a ésser
massa a prop dels lliços o del cos jacquard i dificulten el tissatge.
-
11
muntar un cos Preparar convenientment una muntura jacquard per poder fer
accionar els fils d'un ordit.
-
12
tr. fig. Establir un negoci, una indústria, etc., prenent les mesures necessàries
per al seu funcionament. Muntar una ferreteria.
-
13
tr. Batre, amb una batedora manual o elèctrica, (clares d'ou, una crema, etc.).
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es