-
metall
-
1
m. Qualsevol dels elements químics situats a les primeres columnes de la classificació
periòdica o en els períodes de transició, com l'alumini, el ferro o l'or, caracteritzats
per llur brillantor (dita metàl·lica), pels alts valors de llur ductilitat, mal·leabilitat
i conductivitat de la calor i de l'electricitat, per llur capacitat de formar òxids bàsics
com l'oxigen i de substituir els ions hidrogen d'un àcid per a formar sals.
metall natiu Metall que es presenta en estat pur en la mina.
metall noble Metall preciós. metall preciós
Or, argent, platí. metalls alcalinoterris Grup d'elements químics que comprèn
el calci, l'estronci, el bari i el radi. metalls alcalins
Grup d'elements químics que comprèn el liti, el sodi, el potassi, el rubidi, el cesi i
el franci. metalls de les terres rares Grup d'elements químics que comprèn
l'escandi, l'itri i els lantànids. metalls de transició Grup d'elements
químics que, a causa de la configuració electrònica dels seus àtoms, tenen un comportament
peculiar amb valència variable, i que formen compostos caracteritzats per la varietat
de colors. Metalls de doble transició.
-
2
Nom genèric dels llautons i altres aliatges de coure, emprat per a diferenciar-los del
ferro. metall blanc Aliatge de coure, níquel i zinc, semblant pel seu aspecte
a l'argent, alpaca; aliatge antifricció amb baix percentatge de coure; aliatge de plom
o de zinc amb petites quantitats de coure, fàcilment fusible, indicat per a ésser colat
a pressió. metall d'impremta Aliatge de plom, antimoni i estany, emprat
per a tipus d'impremta. metall dur Aliatge de carbur metàl·lic, esp. de
tungstè, emprat en la fabricació d'eines de tall i de fileres de trefilar.
metall tipogràfic Metall d'impremta.
-
3
En heràld., or i argent representats amb els colors groc i blanc.
-
4
Timbre (de la veu).
-
5
Conjunt d'instruments de metall d'una orquestra.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es