-
mar
-
1
m. o f. Massa d'aigua salada que cobreix una gran part de la superfície
de la Terra. La superfície del mar. El blau del mar. A una altitud de
300 metres sobre el nivell del mar. Érem tan lluny de terra, que no vèiem sinó
cel i mar. Anar a València per mar. Ser en mar. córrer la mar
[o córrer les mars] Navegar. fer-se a la mar
[o prendre la mar] Començar una navegació.
gent de mar Marins, pescadors.
-
2
Mar tranquil·la, agitada. Mar bonança, bona mar.
Mar de lleva. Mar de llevant, de xaloc. mar grossa
Mar de grans onades. mar de fons [o mar de fora
, o mar forana, o mar llarguera, o mar de lluny
] Ones que són degudes a vents llunyans o a vents que ja han mancat.
haver-hi molta mar Fer mala mar. mar lunar
Qualsevol de les extenses planes de coloració fosca que presenta la superfície de la Lluna.
-
3
fig. mar de fons Maror o malcontentament latents.
-
4
fig. no trobar aigua a mar No trobar una cosa que és molt fàcil de trobar.
-
5
tirar aigua a mar Fer una cosa completament inútil.
-
6
tirar a mar [o fotre a mar]
Llençar.
-
7
Part d'aquesta massa situada en una regió determinada. Mar Mediterrani, mar Mediterrània.
Mar gran, oceana. El mar Caspi. La mar Morta.
-
8
per anal. Una mar de glaç, de sorra.
-
9
Una mar de sang.
-
10
fig. Abundor extraordinària. Una mar de llàgrimes. Una mar de dubtes,
de penes, de paraules, de dificultats. D'això, en té la mar.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es