-
llengua
-
1
f. Òrgan musculós dels vertebrats, molt mòbil, revestit d'un epiteli sensorial
i situat a la cavitat bucal, que serveix com a òrgan del gust i com a òrgan principal
de la deglució, la succió, la masticació i l'articulació de sons. La punta de la llengua.
Ensenyar la llengua al metge. Treure la llengua. Fer petar la llengua.
Va arribar corrent, amb un pam de llengua a fora. Comprar, menjar, una llengua
de porc, de bou. tenir la llengua carregada [o la llengua bruta
, o la llengua blanca] Tenir-la recoberta d'una capa blanca,
groguenca, indici d'un estat morbós del tub digestiu.
-
2
Llengua considerada com l'agent principal de la paraula, ús de la llengua en parlar.
Fer córrer la llengua. Moderar, frenar, la llengua. Li vaig dir tot el
que em va venir a la llengua. anar-se'n de la llengua Dir alguna cosa que
convenia callar. ésser fluix de llengua No saber callar el que cal.
estirar la llengua a algú Provocar-lo amb habilitat a parlar sobre coses
que, si no, callaria. mala llengua [o llengua verinosa
, o llengua d'escorpí] Propensió a la maldiença.
mossegar-se la llengua Retenir-se per no parlar. tenir llengua a algú
No intimidar-se davant d'algú. tenir molta llengua
Dir algú més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència,
etc. tenir una cosa a la punta de la llengua Estar a punt de dir-la.
-
3
mala llengua Persona maldient.
-
4
Anar a llengües de la gent. Males llengües diuen que ho ha fet ella.
-
5
Informació. Donar llengua d'alguna cosa a algú. Tenir, haver, llengua d'alguna
cosa.
-
6
Només parla ell, sembla que hagi menjat llengua!
-
7
Que té forma de llengua. Una llengua de foc.
-
8
llengua de glacera Part de la glacera de tipus alpí que s'inicia en el
circ glacial i acaba en zones a les quals la velocitat d'avançament resta compensada per
la velocitat de fusió del glaç. llengua de terra Tros de terra estret i
llarg que avança endins del mar, d'un llac, etc. llengua glacial
Llengua de glacera.
-
9
Terme que forma part del nom de diverses espècies vegetals.
-
10
llengua bovina Paradella mollerosa; buglossa.
-
11
llengua d'oca Espiga d'aigua.
-
12
llengua de bou Llengua bovina.
-
13
llengua de ca Planta de la família de les borraginàcies (
Cynoglossum creticum).
-
14
llengua de cavall Galzeran major; espina d'aigua.
-
15
llengua de cérvol Falguera de la família de les polipodiàcies.
-
16
llengua de frare Cugot.
-
17
llengua de moixó Passacamins.
-
18
llengua de serp Falguera del grup de les ofioglossals.
-
19
llengua de vaca Llengua bovina.
-
20
llengua rodona Aristolòquia.
-
21
llengua de bou Bolet comestible del grup dels basidiomicets (
Hydnum repandum), de barret irregular, gruixut, de color blanquinós o groc pàl·lid,
que es fa en boscos de coníferes i de caducifolis.
-
22
llengua de terra Nom donat al grup d'ascomicets, dels gèn.
Trichoglossum i Geoglossum, que es caracteritzen per tenir fructificacions
erectes i negroses en forma de llengua o de maça, que surten de terra, solitaris o en
grups.
-
23
llengua de vaca Bolet comestible (Fistulina hepatica
).
-
24
llengua de vedella Llengua de bou.
-
25
llengua de Sant Pau Peix pleuronectiforme (Microchirus ocellatus
), bàsicament igual al llenguado però més petit, d'uns 20 centímetres de longitud, i de
color gris groguenc amb taques negres orlades de blanc.
-
26
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveix bàsicament per
a la comunicació. La llengua materna, pàtria, nacional. La llengua catalana.
Les llengües neollatines, eslaves, etc. Una llengua morta.
-
27
Conjunt de regles subjacents a tot acte de parla, que afecta els diversos components
d'un sistema lingüístic.
-
28
llengua aglomerant Llengua aglutinant.
-
29
llengua aglutinant Llengua en què l'estructura dels mots està formada per
elements morfològics, fàcilment separables, que mantenen llur significació i llur individualitat.
-
30
llengua aïllant Llengua en què els elements relacionals i els elements
significants constitueixen mots distints.
-
31
llengua analítica Llengua que expressa les funcions morfosintàctiques tot
substituint la flexió dels mots per formes independents, com ara preposicions, etc.
-
32
llengua criolla Qualsevol de les parles originades per la combinació d'una
llengua europea i elements lingüístics vernacles de les antigues colònies, sobretot americanes.
-
33
llengua d'oc Occità.
-
34
llengua d'ús Llengua col·loquial (en oposició a llengua culta
, llengua especialitzada).
-
35
llengua ergativa Llengua que es caracteritza morfològicament per la possessió
del cas ergatiu i sintàcticament per l'existència de construccions ergatives.
-
36
llengua flectiva Llengua en què els mots no es poden analitzar en elements
morfològics fàcilment aïllables i en què una mateixa categoria gramatical pot ser expressada
per diferents elements.
-
37
llengua flexional Llengua flectiva. El llatí és una llengua flexional.
-
38
llengua sintètica Llengua flectiva.
-
39
llengua vehicular Llengua de comunicació entre parlants de llengües maternes
diferents.
-
40
llengua vulgar Llengua usada per la massa en les seves relacions ordinàries,
denominada també, preferentment, llengua col·loquial.
-
41
llengües caucàsiques Família de llengües parlades a la regió del Caucas.
-
42
llengües cèltiques Grup de llengües procedents de l'antic cèltic.
-
43
llengües germàniques Grup de llengües procedents del germànic.
-
44
llengües nigerocongoleses Família de llengües parlades des del nord del
Senegal i el sud de Kenya fins al sud d'Àfrica.
-
45
llengües nigerokurdufanianes Grup de llengües parlades des del nord del
Senegal i el Kurdufan sudanès fins al sud de l'Àfrica.
-
46
llengües niloticosaharianes Família de llengües parlades de Mali a Etiòpia
i d'Egipte al nord de Tanzània.
-
47
llengües nòrdiques Llengües escandinaves.
-
48
llengua tonal Llengua que fa ús distintiu del to lèxic.
-
49
Llenguatge propi d'una època, d'un estament, de certes matèries. La llengua de la
prosa.
-
50
do de llengües Facultat de parlar totes les llengües donada per l'Esperit
Sant als apòstols; facilitat natural per a aprendre llengües.
-
51
Qualsevol de les circumscripcions territorials en què estava dividida la jurisdicció
de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es