-
llaç
-
1
m. Corda que en un cap té un ull per on passa l'altre cap, que escorrent-se en
estirar-lo, fa petita la baga i serveix per a agafar, subjectar.
-
2
fig. Parany. Ja has caigut al llaç.
-
3
fig. Lligam.
-
4
Nus amb bagues escorredores que es fa amb una cinta, una veta, un cordó, etc., com a
adorn o per a subjectar una cosa amb una altra. Totes portaven un llaç blanc al braç
dret. Un segell subjectat amb un llaç de seda.
-
5
Fer el llaç de la corbata.
-
6
Element decoratiu constituït per línies o cintes que s'entrecreuen formant polígons o
estrelles, característic de l'art islàmic.
-
7
Qualsevol dels cordons representatius d'una passada que hom teixeix en l'aparell de llegir
els dibuixos jacquard per traduir-los en dibuixos de cartons.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es