-
hi1
-
pron. És emprat:
-
1
Denotant el lloc on és o s'esdevé, cap a on va, per on passa, algú o alguna cosa.
Els he dit que anessin a casa de la mare, i ara hi són. Quan jo tornava de la
plaça, ella hi anava. Aquesta palanca està consentida: no hi passem.
T'he manat que les posessis damunt de la taula, i no les hi has posades.
-
2
Fent relació a una determinació introduïda amb la preposició amb
. S'havia promès amb l'Agustí, però no va arribar a casar-s'hi.
-
3
Fent relació a un complement introduït amb la preposició en o amb la preposició
a (llevat que sigui un complement indirecte). Veig que penses sempre en ella;
jo no hi penso mai. És un mal clima: no m'hi puc acostumar.
-
4
Fent relació a un adjectiu o a un substantiu indeterminat terme predicatiu d'un verb
altre que ésser, estar i semblar. Deia que no es tornaria vermell
i s'hi ha tornat.
-
5
Acompanyant alguns verbs de percepció usats intransitivament. És sord: no hi sent.
No hi veu de cap ull.
-
6
Acompanyant el verb haver, V. haverą.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es