-
herba
-
1
f. Planta la tija de la qual no desenvolupa teixit llenyós com fan els arbres
i els arbustos. Herbes anuals, biennals, perennes. Herbes medicinals, remeieres.
mala herba Herba que no té cap utilitat i perjudica el desenvolupament de
les plantes entre les quals creix.
-
2
Mala herba mai no mor. Créixer com la mala herba.
-
3
fig. segar l'herba sota els peus a algú Procurar de fer-li mal, de perjudicar-lo,
de suplantar-lo.
-
4
Conjunt d'herbes que creixen en un lloc. L'herba verda dels prats.
Jeure sobre l'herba. Segar l'herba. fer herba Segar-la per donar-la
al bestiar.
-
5
en herba loc. adv. Es diu del blat i altres llavors quan no han arribat
encara a la maduresa.
-
6
pl. Herbada (ACC. 2).
-
7
pl. Infusió d'una o més herbes. Voleu herbes o cafè?
-
8
herbes per al brou Verdures com l'api, els naps, els porros, la pastanaga,
etc., que serveixen per a preparar el brou.
-
9
fines herbes Assortiment de plantes aromàtiques com l'all, l'estragó, el
julivert, etc., que s'utilitza per a adobar alguns plats o aliments. Formatge a les
fines herbes.
-
10
pop. Haixix.
-
11
Terme que forma part del nom de diverses espècies vegetals.
-
12
herba abellera Abellera.
-
13
herba alfals Alfals.
-
14
herba arenera Morritort salvatge.
-
15
herba arrapadissa Xereix aferradís.
-
16
herba ballestera Veratre.
-
17
herba beatamaria Segell de Salomó.
-
18
herba bellugadissa Belluguet.
-
19
herba berruguera Herba anual de flors en inflorescències escorpioides (
Heliotropium europaeum), que es fa als erms i a les vinyes.
-
20
herba blanca Herba coberta tota ella d'una pilositat blanca (
Senecio leucophyllus), que es fa exclusivament a les tarteres de l'estatge alpí
dels Pirineus; caps blancs; fetgera blanca; blet blanc; candelera; perdiguera; salat.
-
21
herba blenera Herbes grans (Vesbascum thapsus i espècies congèneres),
de flors grogues, que es fan en llocs secs, oberts i assolellats, i que s'havien utilitzat
per a fer els blens dels llums d'oli i també per a pescar.
-
22
herba bovina Peu de colom.
-
23
herba bruna [o herba cabrera, o herba cabruna
] Trèvol pudent.
-
24
herba cafetera Cafè de pobre.
-
25
herba camforada Camforada.
-
26
herba caminadora Passacamins.
-
27
herba campana Herba de l'ala.
-
28
herba campanera Corretjola de serp.
-
29
herba candelera Herba blenera.
-
30
herba capitana Panical.
-
31
herba capsera [o herba capsigranyera]
Timó mascle.
-
32
herba capsotera Mata de la família de les labiades (Teucrium polium
ssp. homotrichum).
-
33
herba caragolera Alga vermella (Vidalia volubilis
), de làmines estretes, fosques i dentades.
-
34
herba carnera Acant.
-
35
herba carxofera Herbacol.
-
36
herba centaura Herba de Santa Margarida.
-
37
herba cervesera Llúpol.
-
38
herba cidrera Tarongina.
-
39
herba cloquera Morró.
-
40
herba cociada [o herba cociera]
Foixarda.
-
41
herba coent Crespinell groc.
-
42
herba col Herbacol.
-
43
herba còlica Trencapedra.
-
44
herba conillera Xenixell.
-
45
herba cost Cost.
-
46
herba cotonera Nom donat a diverses espècies de la família de les compostes
de mida menuda, gèn. Filago, de capítols molt petits coberts per la borra de les
bràctees involucrals i mig amagats per les fulles.
-
47
herba cristal·lina Planta carnosa (Mesembryanthemum crystallinum
), recoberta de papil·les transparents.
-
48
herba cuquera Poliol d'aigua; timó mascle; tanarida; espernallac; broida.
-
49
herba d'agulles Agulles de pastor.
-
50
herba d'all Al·liària.
-
51
herba d'almesc Iva.
-
52
herba d'anyell Milfulles.
-
53
herba d'era Jusquiam.
-
54
herba d'eruga Herba berruguera.
-
55
herba d'espant Herba de Santa Margarida.
-
56
herba d'espasa Lliri dels blats.
-
57
herba d'esquelleta Jusquiam.
-
58
herba d'ocell Morró.
-
59
herba d'olives Sajolida; sajolida de bosc.
-
60
herba d'or Nom donat a diverses espècies del gèn. Helianthemum
.
-
61
herba daurada Dauradella.
-
62
herba de boligs (Anacyclus valentinus), amb els capítols florals
grocs formats per un botó central en forma de bola.
-
63
herba de bruixa Ruda.
-
64
herba de bugada Sabonera.
-
65
herba de ca Margall dret.
-
66
herba de caderneres Morró; anagall.
-
67
herba de canari Morró.
-
68
herba de capseta Jusquiam.
-
69
herba de capsot Trèvol estrellat.
-
70
herba de cent nusos Passacamins.
-
71
herba de cinc costures [o herba de cinc nervis
, o herba de cinc ratlles] Plantatge de fulla estreta.
-
72
herba de cingle Corona de rei.
-
73
herba de colom Fumària.
-
74
herba de cop Planta herbàcia perenne (Hypericum perforatum
), de flors grogues i fulles amb glàndules translúcides abundants, molt visibles a contrallum.
-
75
herba de corder Milfulles.
-
76
herba de foc Gata rabiosa; fumària; xenixell.
-
77
herba de folls Anagall d'aigua.
-
78
herba de formatjar Herbacol.
-
79
herba de gat Nepta.
-
80
herba de graneres Herba escombrera.
-
81
herba de l'ala Herba de la família de les compostes (Inula helenium
).
-
82
herba de l'asma Estramoni.
-
83
herba de l'epidèmia Herba dels gats.
-
84
herba de l'escorbut Cocleària.
-
85
herba de l'escorpí Herba dels sembrats (Coronilla scorpioides
), de fruits corbats en forma de cua d'escorpí.
-
86
herba de l'esparver Nom donat a diverses espècies de la família de les
compostes (Hieracium murorum i espècies afins) amb les fulles radicals en roseta
i els capítols en panícula corimbiforme.
-
87
herba de l'esquinància Herba prima.
-
88
herba de l'ofec Herba de l'asma.
-
89
herba de la bajoqueta Salsufragi.
-
90
herba de la barra Coleta.
-
91
herba de la carabasseta (Aristolochia pistolochia
), que es fa als terrenys pedregosos calcaris.
-
92
herba de la coltellada Ormí.
-
93
herba de la cremada Crespinell groc.
-
94
herba de la creu Raïm de guineu.
-
95
herba de la desfeta Trèvol de prat.
-
96
herba de la febre Gracíola; obriülls.
-
97
herba de la feridura Mateta tomentosa (Sideritis hirsuta
); herba de Sant Antoni.
-
98
herba de la fita Herba de Sant Jaume.
-
99
herba de la fluxió Morritort salvatge.
-
100
herba de la galda Galda.
-
101
herba de la geneta Niella.
-
102
herba de la gota Dròsera.
-
103
herba de la grava Herba del mal de pedra; herba prima.
-
104
herba de la mala bua Presseguera borda; herba presseguera.
-
105
herba de la mala llavor Herba de la família de les cariofil·làcies (
Cucubalus baccifer).
-
106
herba de la mare Segura.
-
107
herba de la marfuga Herba de la carabasseta.
-
108
herba de la moneda Herba de la família de les primulàcies (
Lysimachia nummularia).
-
109
herba de la Pampa Cortadèria.
-
110
herba de la passió Passionera.
-
111
herba de la pedra Salsufragi; trencapedra.
-
112
herba de la plata Setí.
-
113
herba de la prunella Prunel·la de flor gran.
-
114
herba de la pulmonia (Sideritis ilicifolia).
-
115
herba de la ràbia (Alyssum alyssoides); malrubí.
-
116
herba de la sang Sanguinària; aladernó; serverola; morritort.
-
117
herba de la sapiència Herba de Santa Sofia.
-
118
herba de la taca (Medicago arabica).
-
119
herba de les caigudes Àrnica.
-
120
herba de les cardines Xenixell.
-
121
herba de les culleres Cocleària.
-
122
herba de les encantades Herba delicada (Circaea lutetiana
), de fulles ovades, que es fa als boscos humits.
-
123
herba de les ferides [o herba de les nou camises
] Milfulles.
-
124
herba de les palomes (Nepeta nepetella).
-
125
herba de les patarrugues Lleteresa de fulla estreta.
-
126
herba de les set sagnies Mata de flors blaves i fulles linears recobertes
esparsament de pèls rígids, pròpia de les brolles calcícoles mediterrànies (
Lithospermum fruticosum); botja peluda; herba de Sant Segimon i altres saxífragues.
-
127
herba de melic Barretets.
-
128
herba de mil fulles Milfulles.
-
129
herba de mosca Olivarda.
-
130
herba de Nostra Dona Morella roquera.
-
131
herba de pagre Alga vermella mediterrània (Fauchaea repens
).
-
132
herba de les talpes Ricí.
-
133
herba de pare i fill Gravit.
-
134
herba de paret Herba de Nostra Dona.
-
135
herba de rel Alfals bord.
-
136
herba de rellotge Bec de cigonya.
-
137
herba de Robert Herba de Sant Robert.
-
138
herba de salobre Cirialera.
-
139
herba de Sant Antoni (Stachys recta); herba de la feridura; camamilla
pudent; serverola; botja peluda.
-
140
herba de Sant Benet Rosàcia (Geum urbanum), que es fa en boscos
humits.
-
141
herba de Sant Bonifaci Galzeran.
-
142
herba de Sant Cristòfol Ranunculàcia tòxica (Actaea spicata
), de fruits en baia, que es fa als boscos humits.
-
143
herba de Sant Domènec (Centaurium maritimum); camedris.
-
144
herba de Sant Felip Herba del pastell.
-
145
herba de Sant Jaume Herba de la família de les compostes (
Senecio jacobaea); herba de Sant Robert.
-
146
herba de Sant Joan Herba de cop; espernallac; espunyidella groga.
-
147
herba de Sant Jordi Herba alta de flors esperonades, vermelles o roses,
de vegades blanques (Centranthus ruber), que es fa als marges, als murs, etc.
-
148
herba de Sant Llorenç (Astragalus monspessulanus); sanícula.
-
149
herba de Sant Pelegrí Labiada tomentosa (Stachys lanata
).
-
150
herba de Sant Pere Morella roquera; espernallac.
-
151
herba de Sant Ponç Poliol d'aigua; timó blanc; timó d'aigua.
-
152
herba de Sant Robert Geraniàcia pudent (Geranium robertianum
), que es fa als boscos i en indrets ombrívols.
-
153
herba de Sant Roc Herba de la família de les compostes (
Pulicaria dysenterica), pròpia dels indrets humits.
-
154
herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana), que es fa només a les
zones rocoses del Montseny.
-
155
herba de Santa Bàrbara Herba de la família de les crucíferes (
Barbarea vulgaris).
-
156
herba de Santa Llúcia Biscutel·la.
-
157
herba de Santa Margarida Herba biennal o anual (Centaurium erythraea
), de gust amargant, amb les flors purpúries.
-
158
herba de Santa Sofia Crucífera ruderal (Descurainia sophia
), de flors grogues i fulles molt retallades que s'havia emprat antigament per a prevenir
i guarir l'escorbut.
-
159
herba de tres claus Espina-xoca.
-
160
herba de xai Milfulles.
-
161
herba del ballester Veratre; ginesta
-
162
herba del bàlsam (Sideritis hyssopifolia).
-
163
herba del borm Herba cotonera.
-
164
herba del carboner Sarronets de pastor.
-
165
herba del cargol Morella roquera.
-
166
herba del cor Masera.
-
167
herba del diable Carnassa.
-
168
herba del git Niella.
-
169
herba del ferro Desferracavalls.
-
170
herba del fum Fumària.
-
171
herba del lladre Xereix aferradís.
-
172
herba del mal blanc Pelosella.
-
173
herba del mal cor (Leonorus cardiaca).
-
174
herba del mal de pedra Trencapedra.
-
175
herba del mal estrany Ìnula de muntanya; (Jasonia tuberosa
); serverola.
-
176
herba del mal gra Ranuncle de pedrusca.
-
177
herba del mesc Almescat (planta).
-
178
herba del meu Meuš.
-
179
herba del nuset Herba prima.
-
180
herba del nord (Saxifraga cuneata).
-
181
herba del passerell Sarronets de pastor.
-
182
herba del pastell Glast (planta).
-
183
herba del pastoret Sarronets de pastor.
-
184
herba del pigot Desferracavalls.
-
185
herba del pobre home Filipèndula; gracíola.
-
186
herba del traïdor Herba de la prunella.
-
187
herba del vent Anemone alpina.
-
188
herba dels canonges Herba (Valerianella locusta) que es menja en
amanida.
-
189
herba dels cirurgians Herba de Santa Sofia.
-
190
herba dels fics Olivereta; olivella; tintorell; aladern de fulla estreta;
pinya de Sant Joan.
-
191
herba dels gats (Teucrium marum ssp. marum
).
-
192
herba dels innocents Fumària.
-
193
herba dels tintorers Roja.
-
194
herba desinflamatòria Alquemil·la alpina.
-
195
herba didalera Digital.
-
196
herba disentèrica Herba de Sant Roc.
-
197
herba donzella Vinca.
-
198
herba dormidora Cascall.
-
199
herba emperadora Imperatòria.
-
200
herba escombrera Composta de tronc prim i estriat (Centaurea salmantica
).
-
201
herba escurçonera Escurçonera.
-
202
herba espitllera Obriülls; card fuell.
-
203
herba espunyidera Espunyidella.
-
204
herba esquellera Planta anual (Rhinanthus mediterraneus
i espècies congèneres) els fruits madurs de la qual aboquen les granes dins els calzes
secs i membranosos, els quals, en ésser moguts, fan un soroll semblant al dels esquellots
o sonalls.
-
205
herba felera Labiada de gust molt amarg (Ajuga chamaepitys
), que es fa als erms i a les brolles; herba de la carbasseta; herba fetgera; herba presseguera.
-
206
herba fetgera Herba de bosc (Anemone hepatica o Hepatica nobilis
), de fulles trilobulades coriàcies i flors generalment blaves o blanques.
-
207
herba foradada Herba de cop.
-
208
herba formiguera Te bord.
-
209
herba forrera Pimpinella petita.
-
210
herba freixurera Planta hepàtica, constituïda per un tal·lus laminar ramificat
dicotòmicament i esporangis sobre lòbuls modificats pedicel·lats (Marchantia polymorpha
); llengua de cérvol.
-
211
herba garriguera Herba caragolera.
-
212
herba gatera Nepta; valeriana.
-
213
herba gelada Herba cristal·lina.
-
214
herba joca Vesc.
-
215
herba llanera Galda.
-
216
herba llarga Passacamins.
-
217
herba llimonera Tarongina.
-
218
herba llombriguera Barretets.
-
219
herba madrona Sàlvia romana.
-
220
herba matapolls Estafisàgria.
-
221
herba maura Morella vera.
-
222
herba melera Abellera.
-
223
herba melsera Llengua de cérvol; herba fetgera.
-
224
herba menuda (Artemisia alba), emprada per a guarir els animals
que tenen dolors abdominals.
-
225
herba molla (Theligonum cynocrambe), que viu arrapada als murs de
pedra seca i als marges ombrejats.
-
226
herba mora Morella vera.
-
227
herba morenera Nom de diverses espècies del gèn. Phagnalon
; orella d'ós.
-
228
herba mosquera Espunyidella.
-
229
herba napolitana Alga verda de tal·lus molt dividit (Caulerpa prolifera
).
-
230
herba negra Herba de la família de les dipsacàcies (Knautia sylvatica
); botja peluda; bruguerola; lluqueta de roca; tem bord.
-
231
herba nuada Espunyidella groga.
-
232
herba nusosa Ripoll.
-
233
herba paixellera Herba berruguera.
-
234
herba palma Lliri dels blats.
-
235
herba passerella Herba vermella; herba berruguera; herba del mal de pedra;
salsufragi; (Helianthemum oeladicum ssp. italicum).
-
236
herba pedrera Mata estesa (Loiseleuria procumbens
), que pot formar catifes extenses i que es fa a les carenes i als indrets ventejats de
l'estatge alpí.
-
237
herba pelada Xenixell.
-
238
herba peluda Gramínia (Leersia oryzoides); orella d'ós.
-
239
herba perdiuenca Herba d'or.
-
240
herba pixanera Caps blancs.
-
241
herba pixosa [o herba pixotera]
Trencapedra.
-
242
herba plana Herba de la família de les compostes (Hypochoeris achyrophorus
).
-
243
herba platera Sanguinària blanca.
-
244
herba ploranera [o herba plorosa]
Herba blenera.
-
245
herba pollera [o herba pollosa]
Estafisàgria; matapoll.
-
246
herba poma Herba de la família de les escrofulariàcies (
Odontides viscosa).
-
247
herba presonera Herbacol.
-
248
herba presseguera Planta de les poligonàcies (Polygonum persicaria
), amb les fulles que recorden les del presseguer i que es fa en indrets ruderals humits.
-
249
herba prima Herba perenne (Asperula cynanchica), de tiges molt primes
i fulles molt estretes; (Moehringia muscosa); margall; polígala; salsufragi.
-
250
herba pucera Plantatge.
-
251
herba queixalera Jusquiam.
-
252
herba remuguera Rogeta.
-
253
herba rodona Herba de la família de les gramínies (Koeleria vallesiana
), freqüent a les pastures de les terres calcàries.
-
254
herba roja Potentil·la vernal.
-
255
herba sabonera Anagall; sabonera.
-
256
herba salada Cirialera.
-
257
herba sana Menta; menta piperita; xenixell.
-
258
herba sangonera Herba de les set sagnies.
-
259
herba sanguina Sanguinària blanca.
-
260
herba sanguinària Herba de les set sagnies; mill del sol; sanguinària blanca.
-
261
herba santa Herba morenera; sàlvia romana.
-
262
herba santjoanera Maleïda.
-
263
herba sardinera Blet pudent.
-
264
herba sense Herba santjoanera.
-
265
herba soldadora Pinzell.
-
266
herba tacada Herba presseguera.
-
267
herba talpera [o herba talpinera]
Estramoni.
-
268
herba tana Tanarida.
-
269
herba tora Tora.
-
270
herba torçonera Herba menuda.
-
271
herba torta Herba caragolera.
-
272
herba tossera [o herba tossina]
Orella d'ós.
-
273
herba turmera Herba d'or.
-
274
herba ventolera Ventolera.
-
275
herba vergera Margarideta.
-
276
herba verinosa Tora.
-
277
herba vermella Cariofil·làcia de fulles petites estipulades i flors vermelloses.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es