-
girar
-
1
v. intr. Un cos, moure's com una roda al voltant del seu eix; moure's circularment
o espiralment al voltant d'un eix. La Terra gira sobre ella mateixa, i això origina
la successió dels dies i les nits. La Terra i els altres planetes giren al voltant
del Sol.
-
2
Deixar la direcció que hom seguia per agafar-ne una altra, tombar. Quan arribareu
a la primera travessia, gireu a mà dreta.
-
3
tr. Fer passar (alguna cosa) d'una posició a una altra mitjançant un moviment
de rotació. Girar els ulls en blanc.
-
4
Canviar de posició (alguna cosa) fent que la cara superior o anterior esdevingui la inferior
o posterior. Girar els fulls d'un llibre. Girar els matalassos d'un llit.
Un ferro per a girar el peix a la paella.
-
5
fig. girar full Passar a una altra qüestió. girar la pell
Tornar-se tot un altre.
-
6
girar-se un peu Torçar-se'l.
-
7
girar un tinter [o girar un gerro]
Trabucar-lo.
-
8
girar una frase Canviar-ne l'ordenació dels mots.
-
9
girar les espatlles Tombar-se d'esquena a algú. Girà espatlla i se n'anà.
girar cua Marxar, tornar-se'n. girar la cara a algú
Defugir el seu salut, la seva escomesa.
-
10
pron. Vejam, gira't d'esquena: vas tot brut dels colzes.
Si cridem ens sentirà i es girarà. girar-se contra algú
Plantar-li cara; fig. posar-se sobtadament contra seu. girar-se la truita
Canviar radicalment una situació política, etc. no saber on girar-se
Trobar-se assetjat per múltiples feines, ocupacions, necessitats, etc.
-
11
fig. Mudar radicalment d'opinió, de partit, etc.
-
12
Sobrevenir. Girar-se vent, pluja, mal temps.
-
13
tr. Expedir (lliuraments, ordres de pagament). Girar una lletra.
-
14
Fer transaccions que impliquen un moviment (de cabals).
-
15
tr. obs. Traduir.
-
16
en un girar d'ulls loc. adv. En un instant.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es