-
gall1
-
1
m. Mascle d'una espècie d'ocells de la família dels fasiànids (
Gallus domesticus), que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella, carúncules
vermelles i penjants a cada costat de cara, bec curt i arcat, plomatge abundant i llustrós,
i tarsos armats d'esperons llargs i aguts.
-
2
al cant del gall [o al gall cantant]
A punta de dia.
-
3
fig. Persona que, en un poble, en una comunitat, etc., vol manar-ho tot, és la
principal, imposa la seva voluntat.
-
4
fig. Nota falsa produïda per un cantant o un instrument en el registre agut.
-
5
Flotador de suro o altre material, amb un forat al mig on es clava un pal amb una banderola,
un fanal encès o una campaneta i que serveix, lligat al cap d'un ormeig, per a assenyalar
on és calat aquest.
-
6
Broc d'un càntir o d'una botija.
-
7
Nom donat a diferents ocells de les famílies dels meleagrídids i dels tetraònids:
gall dindi (Meleagris gallopavo), meleagrídid originari de Mèxic
i del sud dels Estats Units, de 150 centímetres d'envergadura, plomatge d'un color bru
bronzejat amb taques blanques a les extremitats de les ales i de la cua, i el cap i el
coll nus i coberts de carúncules vermelles així com la membrana erèctil que té sobre el
bec, les varietats domèstiques del qual presenten diferents coloracions, el mascle és
anomenat també indiot i la femella polla díndia; gall fer
[o gall salvatge] (Tetrao urogallus), tetraònid de
85 centímetres de llargada, de plomatge negrós, amb l'ull envoltat per una pell nua vermellosa
i de bec de color clar.
-
8
gall carboner Gamarús (ocell).
-
9
gall de canyar [o gall faver, o gall marí
] Polla blava.
-
10
Peix teleosti, perciforme, de la família dels zeids (Zeus faber
), de 50 a 70 centímetres de llarg.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es