-
forma
-
1
f. Aparença externa d'una cosa (en contraposició a la matèria de què és composta),
conjunt de línies i superfícies que en determinen el contorn. Un cos de forma quadrada,
esfèrica. La forma d'una plaça. La forma del cap. Un diable en forma
d'àngel. Sota la forma d'un diable. La forma d'un capell.
-
2
fig. Presentar el mal sota una forma atractívola. La forma de govern
d'un estat. La forma monàrquica, republicana.
-
3
pl. Línies i superfícies que fan el contorn del cos humà. L'elegància de les
formes. Un vestit que dibuixa les formes.
-
4
Qualsevol dels motius ornamentals destinats a ésser estampats damunt un teixit blanc
o en combinació amb fons de color.
-
5
Manera d'existència, d'acció o de manifestació d'una mateixa cosa o substància.
El diamant, el grafit i el carbó són formes al·lotròpiques del carboni.
Les formes gramaticals d'un mot.
-
6
forma cristal·logràfica Poliedre cristal·lí.
-
7
forma farmacèutica Qualsevol de les varietats en què es pot presentar un
medicament per tal de facilitar-ne l'administració al malalt.
-
8
Manera exterior de procedir segons certes regles. En bona forma.
En deguda forma. Observar les formes de la justícia. Un argument en forma.
no haver-hi forma Ésser impossible. No hi havia forma de convèncer-lo.
-
9
Manera d'expressar el pensament. El fons d'aquesta obra és molt inferior a la forma.
Una forma negligida, descurada. Una forma nova, original.
-
10
Manera d'exterioritzar o de materialitzar un acte, un negoci, una norma jurídica, etc.
-
11
Manera d'organitzar una idea musical d'acord amb un determinat sistema per tal que els
diferents elements que constitueixen l'obra quedin coordinats en un tot homogeni.
-
12
pl. Manera exterior de captenir-se envers els altres. Mancar a les formes.
-
13
forma d'un sagrament Paraules que li donen virtut sagramental.
-
14
En mat., polinomi homogeni. Forma lineal, forma quadràtica.
-
15
Objecte que permet que un producte tèxtil agafi la seva forma. Forma de mitjons.
-
16
Motlle que té la figura i les dimensions d'un objecte que, posat dins o fora d'aquell,
s'hi adapta i n'adquireix l'aspecte. Forma de sabata. Forma de fer formatges.
-
17
esp. Motlle que es posa a la premsa, a la màquina tipogràfica, per imprimir un
full o la cara d'un full. Forma de retiratge.
-
18
Peça de fusta que serveix de motlle en la fabricació i la reparació de calçat.
-
19
Aparell format per dues mitges formes separables emprat per a eixamplar sabates.
-
20
Hòstia per a combregar. Rebre la sagrada forma.
-
21
Condició física, esp. amb vista a una determinada pràctica esportiva.
Nedar per mantenir la forma. estar en forma Tenir la forma física òptima.
-
22
Sistema de regles amb què la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s'oposa
com a tal.
-
23
forma feble Forma verbal que té la tonicitat en la desinència.
-
24
forma fonètica Combinació de fonemes, susceptible d'ésser pronunciada i
amb un significat determinat.
-
25
forma gramatical Forma tàctica dotada de significació.
-
26
forma intensiva Forma que reforça el significat d'un mot.
-
27
forma lingüística Estructura d'una llengua, entesa com a totalitat; forma
fonètica dotada de significació.
-
28
forma lliure Forma lingüística susceptible d'ésser usada com a oració.
-
29
forma plena Forma més extensa que pot adoptar un mot.
-
30
forma pura Forma de radical verbal inalterable que presenten molts verbs
de la tercera conjugació, en oposició a la majoria, que prenen la forma dita
incoativa.
-
31
forma reduïda Forma més breu d'un mot que també té forma plena.
-
32
forma subjacent Representació abstracta d'una forma lingüística, esp. un
morfema, un lexema o mot, postulada per l'anàlisi gramatical o especificada per la gramàtica,
amb independència que coincideixi o no amb els fets fonètics.
-
33
forma travada Forma lingüística no susceptible, tota sola, d'ésser usada
com a oració.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es