-
fins
-
1
prep. En combinació amb a o en o bé sol, expressa una relació que
denota el terme en l'espai o en el temps on algú o alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo.
Anirem amb tren fins a Arenys i allí agafarem un cotxe. Anirem junts fins a
casa, fins al teatre, fins molt a prop de casa, fins allà. Havien arribat fins
en aquella ermita. No arribaran fins a la tarda, fins al vespre, fins demà, fins
divendres.
-
2
En expressions de comiat, indica el moment en què hom espera retrobar-se amb la persona
de la qual s'acomiada. Fins aviat! Fins demà! Fins a una altra!
-
3
fins que loc. conj. Estudia fins que sigui l'hora de sopar.
-
4
adv. Fins i tot. Tothom l'ha abandonat, fins els seus col·legues.
-
5
fins i tot loc. adv. Emfasitza el caràcter sorprenent o extraordinari d'una
inclusió: ultra altres coses (o persones, accions, circumstàncies, etc.), també; i encara,
àdhuc. Podria fins i tot succeir que no tornessin mai més.
M'agrada fins i tot vestida de negre. Sortim cada dia, fins i tot quan plou.
Posseeix moltes llengües, fins i tot sap hebreu. Es mostrà comprensiu, amable
fins i tot.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es