-
ferro
-
1
m. Metall de transició, blanc grisenc, mal·leable, dúctil, molt tenaç, ferromagnètic,
que fàcilment es rovella en contacte amb l'aire humit, molt difós a la natura, on constitueix
aproximadament el 5% de la litosfera (símbol, Fe; nombre atòmic, 26; pes atòmic, 55,85).
Ferro natiu. Ferro laminat. Un compost de ferro. Una barra de
ferro. Un reixat, una porta, una barana de ferro.
-
2
ferro colat Aliatge de ferro que conté més d'un 2% de carboni i que s'empra
per a fabricar objectes emmotllats.
-
3
ferro dolç Ferro verge.
-
4
ferro verge Acer mal·leable que conté una proporció molt baixa de carboni.
-
5
ferro vell Conjunt de ferros de rebuig, ferralla.
-
6
edat de ferro Edat en què els homes començaren a fer ús del ferro.
-
7
fig. de ferro loc. adj. Tenaç, molt resistent; dur, inflexible.
Músculs de ferro. Una salut de ferro. Un cor de ferro.
Castigar amb mà de ferro. Una voluntat de ferro.
-
8
Tros de ferro, peça de ferro que forma part d'una arma, d'un objecte.
Un ferro roent. El ferro de la llança, de l'arada. Un ferro de destral.
Els ferros d'una gàbia.
-
9
pl. Nom genèric de diferents eines o instruments emprats en diversos oficis com
el de vidrier, terrissaire, etc. Els ferros d'arrissar o de marcar.
Ferros de monedar. treure un infant amb els ferros Amb els fòrceps.
ferros de cuinar o simpl. ferros Tres peus per a tenir les
olles al foc.
-
10
Conjunt de les peces (frontisses, tanques...), amb què es fixa la fulla d'una porta o
d'una finestra als brancals o marcs d'una obertura.
-
11
En nàut., ruixó gros.
-
12
Qualsevol d'aquelles eines de ferro del calafat (com el ferro d'obrir
, el ferro de canal, el ferro de reprendre, el maüix
, etc.), que serveixen per a treballar el coment, ficar-hi l'estopa, etc., a cops de maçola.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es