-
esprémer
-
1
v. tr. Prémer fortament (una cosa) per fer-ne sortir el suc, el líquid que conté.
Esprémer una taronja. Esprémer un mocador mullat. Esprémer un gra, un
tumor.
-
2
fig. Treure (d'algú o d'alguna cosa) tot el partit possible. Convé que espremis
al màxim el teu bon moment de forma. Els governs espremen els ciutadans tant com
poden.
-
3
pron. esprémer-se el cervell Esforçar-se molt per trobar la solució
d'alguna cosa.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es