-
espina
-
1
f. Qualsevol dels apèndixs durs i aguts que presenten algunes plantes.
Les espines del roser. En collir aquesta rosa m'he punxat amb una espina.
La corona d'espines de Jesús.
-
2
fig. Un camí ple d'espines.
-
3
Òrgan endurit i punxegut que prové de la metamorfosi d'una tija (espina caulinar), d'una
fulla (espina foliar), etc., està lignificat i posseeix teixit vascular.
-
4
fig. Causa perenne de dolor, de tribulació, de turment.
-
5
Os de peix, esp. els prims i punxeguts. Van servir un peix treta l'espina.
Menjant peix s'ha clavat una espina, s'ha empassat una espina.
-
6
Apòfisi òssia llarga i prima.
-
7
espina dorsal [o espina de l'esquena]
Espinada, columna vertebral.
-
8
espina blanca Bufassa.
-
9
espina cervina (Rhamnus cathartica), arbust espinós de la família
de les ramnàcies, dioic i caducifoli, de fulles ovades, flors groguenques i fruit negre
i purgant, propi de la muntanya mitjana.
-
10
espina de Crist Espinavessa.
-
11
espina santa Espinavessa.
-
12
espina vera Espinavessa.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es