-
espasa
-
1
f. Arma blanca, amb làmina d'acer (antigament de bronze) llarga, recta, aguda
i tallant, amb puny proveït d'una guarda, que es porta a un costat dins una beina.
El pom de l'espasa. Cenyir-se l'espasa. Desembeinar l'espasa.
Amb l'espasa desembeinada, nua. Donar un cop d'espasa. Encreuar l'espasa
amb algú combatent. Batre's a espasa. Manejar, esgrimir, l'espasa.
Envestir l'enemic espasa en mà.
-
2
fig. Posar un militar l'espasa al servei de l'estranger, d'una causa política.
passar a espasa [o passar a tall d'espasa, o
passar a fil d'espasa] Passar a degolla. retre l'espasa
Declarar-se vençut i constituir-se presoner del vencedor.
-
3
estar entre l'espasa i la paret Estar en una situació de la qual és difícil
sortir-se.
-
4
Persona apta al maneig de l'espasa. És la millor espasa de França.
-
5
pl. Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades espases. L'as d'espases.
-
6
sing. Carta pertanyent a aquest coll. Tinc quatre copes i una espasa.
-
7
m. i f. Torero que mata els braus amb l'espasa.
-
8
En alguns sistemes de telers mecànics, palanca que es mou al llarg del calaix, i que
porta el tac amb què pica la llançadora.
-
9
Qualsevol de les palanques situades a les parts superior i inferior dels telers proveïts
de joc de segments i que posen en comunicació els lliços amb els excèntrics del joc esmentat.
-
10
En una serra mecànica, placa guia per on corre la cadena que talla.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es