escaure [quant a la flexió, com caure]

1 v. intr. Allò que hom fa, anar bé, convenir, amb la seva manera d'ésser, la seva posició social, la seva edat, etc. A vós, no us escau de fer aquestes coses. Tan gran, ja no li escau de fer bogeries.
2 Un vestit, un adorn, un color, etc., ésser adequat a algú o per a alguna cosa, contribuir a la seva bellesa. Aquest vestit li escau molt bé. El groc no li escau. Aquests mobles no hi escauen gens.
3 escaure malament No escaure.
4 no escau No s'accepta perquè no és procedent.
5 si escau Si és procedent, en el cas que sigui procedent.
6 pron. Algú, trobar-se eventualment en un indret. Llavors jo m'esqueia ésser a Olot.
7 pron. Una cosa, esdevenir-se en tal o tal ocasió, data, etc. Aquell any carnaval s'esqueia a mitjan febrer.
8 si s'escau Si es produeix, s'esdevé (una cosa).