-
encara
-
1
adv. Denota que en tal moment una cosa continua tenint lloc; i, amb negació, que
en tal moment una cosa no ha tingut ja lloc. Encara plou. A les tres encara
seran ací. A les quatre encara no havien arribat.
-
2
Seguit d'un verb subordinat amb negació, denota que l'acció expressada pel verb principal
s'esdevé immediatament després d'haver començat o d'haver-se acomplert la del verb subordinat.
Encara la criatura no arrencava el plor, tots corrien a veure què tenia.
-
3
encara ara loc. adv. Denota que una cosa continua produint un efecte malgrat
el temps transcorregut d'ençà que tingué lloc. Encara ara li dol no haver anat a l'estrena.
-
4
Denota que una cosa té lloc malgrat els obstacles que s'hi oposen. Hi ha guanyat més
que no podia esperar, i encara el planys. Ha obtingut tal cosa i tal altra; i,
encara, tal altra. Ell és això i allò; i, encara, allò altre.
Tu encara ets més ric que ell.
-
5
Denota que una cosa, en comparació amb una altra, és menys dolenta, passadora, etc.
Ella, encara; el seu germà sí, que no calla mai.
-
6
Denota addició, afegiment. Té vuit daus vermells i encara en té cinc de blaus.
-
7
encara és l'hora [o encara ara és l'hora]
loc. adv. Encara ara és l'hora que vingui a demanar perdó pel seu comportament.
-
8
i encara! [o i encara gràcies!] loc. adv.
Pel cap alt, tot al més. De la revista, en faran tres-cents exemplars, i encara!
-
9
i encara [o encara bo, o i encara gràcies
, o i encara sort] loc. adv. Locucions que denoten que el mal,
el dany, etc., ha estat menor que no hauria pogut ésser. I encara bo que ha trobat
feina! I encara sort que no ens han encomanat la malaltia!
-
10
encara que loc. conj. Introdueix l'enunciació de l'obstacle malgrat el qual
alguna cosa té lloc. Encara que plogui, sortirem. Jo ho sabré tot, encara
que no m'ho vulguis dir.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es