en1 [pot revestir les quatre formes en, 'n , n' i ne].

pron. És emprat reemplaçant:
1 Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis (en un espectacle) i en surto ara.
2 Un complement introduït amb la preposició de. Ell parla sempre d'ella; jo no en parlo mai. Dius que m'abstingui de menjar carn: ja me n'abstinc. Jo ja t'ho havia advertit: no te'n recordes? De malagraïts, l'infern n'és ple.
3 Un substantiu pres en sentit partitiu (en el complement directe o en el subjecte gramatical). Em demanen llibres i no en tinc. En tinc un. En tinc pocs. No en tinc cap. En tinc una dotzena. Volen que els vengui sucre, i no en tinc. De vi, n'he begut molt, n'he begut un got, no n'he begut gaire. N'han arribat dos. N'hi ha quatre.
4 Una locució adjectival possessiva. He estat a Lleida, però no en conec la catedral.
5 El complement d'un verb factitiu. El nomenaran president o no l'en nomenaran.
6 pop. Un adjectiu o substantiu indeterminat complement de ésser (en lloc de ho). No n'és, de vermell. No n'és, de metge.