-
dominar
-
1
v. intr. Tenir la supremacia, la preponderància. Els antics romans dominaren
sobre molts pobles. Anglaterra domina en el Mediterrani. Ell és el qui domina
dins el Consell.
-
2
En aquell país domina l'anarquia.
-
3
Ésser la cosa més aparent, que té més força. El que domina en ell és l'enveja.
Una roba en què domina el blau.
-
4
tr. Tenir sota la pròpia supremacia, sota el propi domini; posseir a fons (una
ciència, un art); subjectar, contenir, reprimir. Per fi dominà els rebels, la rebel·lió.
Els jugadors anglesos dominaren els espanyols durant tot el partit.
Ésser dominat per una passió. Ell domina la química. Dominar els seus
sentiments. No deixar-se dominar per la ira.
-
5
pron. No sap dominar-se.
-
6
tr. Ultrapassar en alçària, senyorejar. Una torre que domina tota la ciutat.
-
7
D'allí estant es domina amb la mirada tot el Camp de Tarragona.
-
8
tr. En un marcador sintagmàtic, un nus, mantenir una relació de domini respecte
d'un altre nus situat en un nivell inferior.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es