-
dol1
-
1
m. Aflicció causada per la mort d'una persona estimada i, en general, per una
gran desgràcia. Mai no havíem vist un dol com el d'aquells xicots quan morí llur germà.
Aquell temporal va causar un dia de dol a Badalona. La porta mig tancada
en senyal de dol. Els sembrats estaven perduts: feia dol de veure'ls.
-
2
Senyal exterior d'aquesta aflicció en el vestit, en els paraments, etc.
Anar vestit de dol. Portar dol per la mort d'algú, portar dol d'algú.
ù De qui portes dol? ù Del meu pare. Vestir-se de dol, posar-se de dol per la
mort d'algú. Vestits de dol. Portar un dol rigorós, portar mig dol.
Cortinatges de dol. paper de dol Paper amb les vores negres.
-
3
iròn. ungles de dol Ungles brutes.
-
4
Seguici fúnebre. Acomiadar el dol a la porta del cementiri. Presidir el dol.
cap de dol Persones que n'ocupen la presidència.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es