-
dità [pl. -às]
-
1
m. Arbre originari de les Filipines de la família de les apocinàcies (
Alstonia cannabina), de fulles el·líptiques i flors blanques en raïms terminals,
l'escorça del qual és emprada com a febrífug.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es