-
dent
-
1
f. Formació sòlida implantada en els maxil·lars que empren els animals per a la
prensió i masticació dels aliments, com a armes ofensives i defensives, etc.
Sortir, néixer, una dent. Ja li apunta una dent. Caure una dent.
Pelar, cruixir, de dents. Esmussar-se les dents. dents canines
Ullals. dents de llet Dents de la primera dentició dels vertebrats destinades
a caure i ésser reemplaçades. dents molars Queixals, esp. el tercer, quart
o cinquè. dents incisives o simpl. pop. dents.
Dents superiors o de dalt. Dents inferiors o de baix.
Dents permanents.
-
2
Dents artificials, postisses. Fer-se posar una dent.
-
3
fig. tenir les dents esmolades [o venir amb les dents esmolades
] Estar disposat a menjar molt, a disputar-se aferrissadament.
tenir les dents llargues [o tenir bona dent
] Tenir molta gana.
-
4
deixar-hi les dents En la persecució d'un guany, sortir-hi perdent.
ensenyar les dents Fer cara a algú. prendre a dents una cosa
Posar tota la voluntat a la seva consecució. voler agafar la lluna amb les dents
Pretendre l'impossible.
-
5
no passar de les dents una cosa o una persona No poder-hi posar afecte,
tenir-hi aversió. parlar entre dents Parlar de manera que no s'entengui
el que hom diu. riure de les dents enfora No riure francament, sincerament.
-
6
anar armat fins a les dents Portar al damunt moltes armes, anar molt armat.
-
7
Qualsevol de les parts sortints de certs objectes, les quals recorden per llur forma
una dent. Les dents d'una serra, d'un xerrac. Les dents d'una roda d'engranatge.
Les dents d'una cremallera, d'uns clemàstecs. Les dents d'una fulla.
-
8
En una màquina elèctrica, part sortint del ferro (de l'estator o del rotor) compresa
entre dues ranures consecutives.
-
9
dent de llop Brunyidor corbat d'àgata emprat pels enquadernadors per a
donar lluentor a l'or del tall en canal d'un llibre.
-
10
dent de serra Tipus de coberta d'un edifici, el perfil de la qual té forma
de dents de serra, formada per la successió de dos aiguavessos d'inclinacions diferents,
un dels quals, el més vertical, presenta finestres en tota la seva amplada i està sensiblement
orientat al nord, per tal de rebre llum indirecta del sol.
-
11
Terme que forma part del nom de diverses herbes: dent de bou,
gavó espinós; dent de ca, catalinoia; dent de ca
[o dent de gos] (Erytronium dens-canis
), herba bulbosa amb dues fulles tacades de porpra, flor violàcia amb els pètals girats
cap enrere, que floreix als prats pirinencs quan tot just és fosa la neu;
dent de lleó, nom donat a l'herba de la família de les compostes (
Taraxacum officinale) i a algunes espècies properes del mateix gènere, de fulles
runcinades, molt retallades i capítols de flors grogues.
-
12
dent de mar Nom donat a diversos mol·luscs escafòpodes (
Dentalium sp.), de conquilla cònica allargada i lleugerament arquejada i amb la
boca envoltada de tentacles i amb una ràdula dentada.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es