-
cua
-
1
f. Part posterior del cos dels animals quan és distinta de la resta i forma un
apèndix més o menys llarg, que conté en els vertebrats les vèrtebres posteriors de l'espinada,
anomenades vèrtebres caudals. La cua d'un gat, d'un gos, d'un bou.
La cua d'un llangardaix. Un animal sense cua, amb la cua llarga, curta.
-
2
fig. anar cua dreta Anar satisfet, confiat de si mateix.
anar-se'n amb la cua entre les cames No haver aconseguit res del que hom
es proposava. tenir cua de palla No estar exempt de culpa en alguna cosa,
no deixar d'ésser mereixedor de censura en algun afer, etc.
-
3
cua de cavall Conjunt de fibres nervioses de la part terminal de la medul·la
espinal.
-
4
En els ocells, conjunt de plomes rígides inserides al carpó. Un ocell amb la cua blanca.
La cua forcada de l'oreneta. La cua d'una grua.
-
5
En els peixos, alot caudal.
-
6
Apèndix, part d'una cosa, semblant per la seva forma, posició o inserció, a la cua d'un
animal. La cua d'una g, d'una y. La cua d'un estel.
cua d'un cometa Rastre de llum difusa provocat per l'acció de la llum del
Sol sobre els gasos i la pols que surten del seu nucli. cua d'un vestit
Ròssec. cua d'una fruita Peduncle. Fer bullir cues de cirera.
cua de rata En nàut., teixit fet a l'extrem d'un cap gruixut perquè no es
desfili. piano de cua Piano de caixa allargada amb les cordes horitzontals.
-
7
cua de l'ull Angle extern de l'ull.
-
8
fig. mirar de cua d'ull Tenir prevenció, malvolença, (envers algú).
-
9
Part posterior o final d'una cosa (per oposició a cap, principi
). La cua d'una columna en marxa. Jo anava a la cua de l'acompanyament.
ésser a la cua [o anar a la cua]
Ésser l'últim. A la classe de gramàtica, ell va a la cua.
-
10
fig. deixar cua Tenir conseqüències.
-
11
Part de ferro d'un martell oposada a la cabota.
-
12
Trena penjant. El temps que els soldats anaven amb cua. Si no et vols fer cada
dia la cua, talla't els cabells.
-
13
Trena molt prima de cabell, de fils, etc.
-
14
cua de cavall o simpl. cua Cabellera lligada.
-
15
Filera de persones que esperen el seu torn. Les criatures feien cua a la font del
jardí.
-
16
En inform., llista en què l'accés a les dades es fa pel mateix ordre d'inserció.
-
17
Terme que forma part del nom de diverses espècies vegetals i animals.
-
18
cua de cavall Nom donat a diverses espècies del gèn. Equisetum
, de tija articulada i branques més o menys verticil·lades: cua de cavall grossa
(E. telmateia); cua de cavall petita (E. arvense
); cua de cavall ramosa (E. ramosissimum).
-
19
cua d'escorpí Herba berruguera.
-
20
cua d'oreneta Alismatàcia monoica, de fulles totes radicals i flors blanques
oposades o en verticils de tres (Sagittaria sagittifolia).
-
21
cua de gat Labiada aromàtica (Sideritis angustifolia
), de fulles estretes i enteres i flors d'un groc pàl·lid.
-
22
cua de guilla [o cua de guineu]
(Setaria italica); (Bromus hordeaceus); (Alopecurus myosuroides
).
-
23
cua de moltó Herba blenera.
-
24
cua de paó Alga del grup dels feòfits (Padina pavonica
).
-
25
cua de cavall Bolet comestible (Amanita rubescens
) de color bru vermellós i cama napiforme.
-
26
cua de cavall grossa Bolet comestible (Amanita spissa
).
-
27
cua de rata Herba perenne (Clavaria helveola) d'aspecte filamentós.
-
28
cua de jonc Ànec cuallarg.
-
29
cua de rata Llima molt prima de secció circular.
-
30
cua d'oreneta Encaix en forma de trapezi, més ample del cap que de l'arrencada.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es