-
cosir
-
[ind. pr. cuso, cuses, cus, cosim, cosiu
, cusen; subj. pr. cusi, cusis, cusi, cosim
, cosiu, cusin]
-
1
v. tr. Unir (dues o més peces de roba, de cuir, etc.), amb punts fets amb fil,
cordill, o altre filament passats mitjançant una agulla o un punxó. El llaç és cosit
a la màniga: no tinguis por que caigui. No són clavades, les soles: són cosides.
Cosir un botó.
-
2
Fer les costures (d'una peça de vestir, d'una vela, etc.). Cosir uns pantalons, una
camisa.
-
3
abs. Aprendre de cosir. Sap molt de cosir. Cosir amb fil blanc,
amb fil d'argent, d'or. Aquella noia cus molt bé. màquina de cosir
Màquina que permet de cosir amb una gran rapidesa i uniformitat de la puntada.
-
4
Suturar.
-
5
fig. No s'aixeca per ningú: està cosit a la cadira. Estar, un nen, cosit
a les faldilles de la mare.
-
6
Cosir algú a punyalades. Una cara cosida (de taques) de verola.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es