-
cosa
-
1
f. Tot allò que existeix o és concebut d'existir com una entitat separada, sia
corpòria o espiritual, real o abstracta; esp. allò que és real (per oposició a
aparença), el fons (per oposició a forma). Déu, creador de totes les
coses. Totes les coses tenen una fi en aquest món. Veig allà baix una cosa
negra. Anar al fons de les coses. El nom no fa la cosa.
-
2
Objecte inanimat (per oposició a ésser vivent). Les persones i les coses.
L'esclau era considerat com una cosa. Hem comprat moltes coses.
Una cosa de preu.
-
3
En dret, objecte que té una realitat diferent de l'home i dels seus actes, i que és susceptible
d'ésser regulat jurídicament.
-
4
Allò que s'esdevé, que es fa, de què hom parla, esdeveniment, fet, circumstància, etc.;
afer. Les coses van malament. Cal prendre les coses tal com vénen.
Ha fet coses més difícils que saltar aquest barranc. Fer grans coses.
Ha dit una cosa increïble. Això que ara dius ja és una altra cosa.
Certes coses no es diuen.
-
5
La cosa pública. Cosa jutjada. Preocupar-se massa de les coses temporals.
La cosa no marxa, va malament, no rutlla. La cosa està decidida.
Això no és cosa meva.
-
6
Coses de criatures. tenir coses Tenir estranyeses, genialitats, etc.
-
7
bona cosa loc. adv. No poc.
-
8
cosa de Aproximadament. Fa cosa d'un any.
-
9
per cosa en el món Per res del món.
-
10
Reforçant el pronom què: No sé què cosa és.
-
11
poca cosa Dit d'una cosa sense importància; fig. dit d'una persona
feble, insignificant, físicament o de caràcter. Ha tingut una caiguda molt aparatosa,
però s'ha fet poca cosa. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es