-
coronar
-
1
v. tr. Posar (a algú) una corona, esp. com a insígnia de dignitat sobirana; investir
de la dignitat sobirana. Anaven amb mantells blancs, coronades de flors.
Coronar el vencedor. Jesucrist, coronat d'espines. Coronar rei o emperador
algú. les testes coronades Els monarques.
-
2
fig. Coronar la virtut. Això el corona de glòria.
-
3
pron. Coronar-se, algú, de glòria.
-
4
Formar com una corona tot al voltant (d'alguna cosa), adornar-ne la part superior.
Una vall coronada de turons boscats. Els merlets que coronen la torre.
-
5
Arribar al cim d'una muntanya.
-
6
coronar una posició Arribar-hi soldats.
-
7
fig. Completar, portar a perfecció. El fi corona l'obra.
L'empresa fou coronada d'un èxit complet.
-
8
Tallar el brancam (d'un arbre).
-
9
Tallar la soca prop de terra per tal que tanyi.
-
10
abs. fig. El fetus, deixar veure el cap en el moment del part.
-
11
pron. Les dents d'una roda dentada, trencar-se o desgastar-se.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es