-
cor1
-
1
m. Òrgan muscular situat en la cavitat del pit que, contraient-se rítmicament,
és l'agent principal de la circulació de la sang. Els batecs del cor.
Palpitacions de cor. La sang que aflueix al cor.
-
2
fig. Batre o bategar el cor a algú (d'emoció). Sagnar el cor a algú
(d'una ferida moral). Una impressió, un espectacle, dolorós, trencar el cor.
Amb el cor oprimit, anguniós.
-
3
El cor considerat com a seu del sentiment interior; del sofriment, de l'alegria, del
desig. Portar el cor a la boca. Tenir el cor a la mà. Obrir el cor a
algú. Catòlic de cor. Portar gravada una cosa al cor.
Tenir el cor net. Abundància de cor. dir el cor una cosa
Tenir el pressentiment d'una cosa. El cor em diu que vindran, que plourà.
fer un salt el cor Tenir un sobresalt. sortir una cosa del cor
Ésser feta amb sinceritat.
-
4
Tenir el cor trist, alegre. Tenir una pena al cor. Rosegar, una pena,
el cor. Tenir el cor al treball. arribar al cor Commoure, emocionar,
vivament. donar-se mal cor Afligir-se, tenir ànsia. ésser tot cor
Ésser molt sensible. posar-se en cor de fer una cosa
Proposar-se de fer-la. tenir en cor de fer una cosa Desitjar fer-la.
-
5
fig. estar amb l'ai al cor Estar en tensió, esp. per la temença d'allò
que pugui ocórrer.
-
6
El cor considerat com a seu de l'afecció (esp. amor), de la sensibilitat, de la bondat,
del sentiment moral. El cor d'una mare. Guanyar el cor d'algú.
El sagrat cor de Jesús.
-
7
Posseir el cor d'un home, d'una dona.
-
8
Tenir bon cor, mal cor. Un cor dur, sec, inhumà, de bronze, de pedra.
-
9
La pau del cor.
-
10
cor què vols, cor què desitges [o a cor què vols, cor què desitges
, o boca què vols, cor què desitges] Amb la satisfacció total
dels desitjos.
-
11
El cor considerat com a seu de la força d'ànima, coratge. No tenir cor de fer una
cosa. Un cor de lleó. Un cor de gallina. El vi bo dóna bon cor.
fer el cor fort Sobreposar-se a les adversitats amb la força de la voluntat.
-
12
veure's amb cor de fer una cosa Veure-se'n capaç.
-
13
de bon cor De bon grat, volenterosament.
de mal cor De mala gana. de tot cor [o de cor
] loc. adv. Ben de grat. per cor de Amb la intenció de.
-
14
de cor De memòria. Aprendre, saber, de cor.
-
15
de cor a pensa loc. adv. Per impuls del cor. Obrar de cor a pensa.
-
16
per ext. Pit (receptacle del cor). El vaig estrènyer contra el meu cor.
-
17
boca del cor Regió epigàstrica. mal de cor
Defalliment, sensació de buidor a l'estómac, produïts per la gana.
-
18
Representació convencional d'un cor.
-
19
pl. Un dels quatre colls de la baralla francesa que duu dibuixats cors vermells.
-
20
sing. Carta d'aquest coll.
-
21
m. Part central d'una cosa, la més amagada, la més essencial. El cor d'una
fruita. Bigues de cor de roure. El cor de la mola. El cor d'una ciutat,
d'una contrada. El cor d'una qüestió. El cor de l'hivern.
-
22
En el tronc dels arbres, la part central dura i de color fosc, anomenada també
duramen, i constituïda per elements inactius, impregnats de tanins.
-
23
cor de via Punta que formen dos carrils de vies diferents, en els encreuaments
i els canvis de via, en el punt on es tallen, per a donar pas a la pestanya de la roda.
-
24
Excèntric de forma de cor, calculat i delineat geomètricament per transformar un moviment
circular continu en un altre de rectilini alternatiu de velocitat constant, emprat en
diverses màquines tèxtils per a transmetre moviment al mecanisme de plegament del fil.
-
25
cor de bou Mol·lusc lamel·libranqui (Isocardia cor
), de conquilla cordiforme amb l'àpex retorçat en forma d'hèlix i de dues valves iguals.
-
26
cor de Maria Planta herbàcia perenne de la família de les papaveràcies
(Dicentra spectabilis), cultivada com a ornamental, de flors vermelloses o rosades,
en forma de cor i disposades en raïms penjants.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es