-
clar2 -a
-
1
adj. Que fa o rep una llum que res no enfosqueix. Un cel, un temps, clar.
Encara és clar a les set. Una casa clara, una cambra clara.
Fer un dia clar. fer-se clar Fer-se de dia.
-
2
per ext. Que és d'un matís poc pujat, parlant de colors. Color clar.
Verd, blau, clar. Uns cabells d'un castany clar. Anar vestit de clar.
-
3
Dit d'un objecte brillant, polit, del qual res no entela la brillantor.
-
4
per anal. Un diamant clar. Una pell clara.
-
5
Dit d'un líquid pur, límpid (per oposició a tèrbol). Una aigua clara.
Només bec aigua clara.
-
6
fig. Dit d'un so que és distintament perceptible, que no és acompanyat de sorolls
que el facin sord o confús. Un so clar. Una veu clara.
-
7
Que deixa passar la claror per intervals, que té més intervals que els regulars, de què
les parts estan molt separades (per oposició a espès, dens
). Un teixit clar. Un bosc clar. Un planter molt clar.
La gent hi era molt clara.
-
8
brou clar Brou lleuger. xocolata clara Xocolata poc espessa.
-
9
pl. Rars, comptats, escassos. Clars són els homes de talent.
Clares vegades. més clars que els campanars Es diu d'allò que només ve
de tard en tard.
-
10
fig. Fàcil de discernir, d'entendre, que no és confós, obscur.
Un contorn clar. Un estil clar. és clar Expressió amb què hom
dóna per certa, assegurada, la cosa que es diu. Ser, un afer, clar com l'aigua.
fer clar Aclarir, explicar.
-
11
Un escriptor clar. Un autor clar.
-
12
Capaç de discernir o de percebre distintament. Una vista clara.
Una intel·ligència clara. És un home d'un cap molt clar.
-
13
Que diu les coses clarament, que té una opinió distinta i evident, que no ofereix dubtes.
És una dona molt clara: tal com ho pensa, ho diu. Com més amics, més clars.
-
14
a la clara loc. adv. Manifestament, sense empatx.
-
15
m. Un clar de lluna. Al clar de lluna.
-
16
clar d'una pintura Part d'un to més clar, poc pujat.
-
17
clar d'una processó [o clar d'un escrit, etc.]
Lloc on s'interromp.
-
18
Escrit que hom codificarà o xifrarà per fer-ne un criptograma.
-
19
Text descodificat o desxifrat.
-
20
Espai entre cada dues palletes de les pues de teixir o d'ordir per on passen els fils
d'ordit.
-
21
fig. Deixar, posar, en clar un afer. Del que t'ha dit, què n'has tret
en clar?
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es