caure

[ger. caient; p. p. caigut; ind. pr. caic, caus , cau, caiem, caieu, cauen; ind. imperf. queia , etc.; subj. pr. caigui, etc.; subj. imperf. caigués, etc.]
1 v. intr. Moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Els cossos deixats anar lliurement en l'espai cauen amb un moviment uniformement accelerat. Cau neu, cau pedra. Les fulles cauen dels arbres. caure a plom Caure verticalment.
2 per anal. Caure el sol de ple a ple.
3 per ext. Una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat. Caure les dents, els cabells. M'ha caigut l'ungla del dit gros tota sencera. Si sacseges la branca faràs caure la fruita. Caure a trossos, a parracs, a miques. S'ha trencat el gerro: el duia a la mà i l'ha deixat caure. estar per caure [o estar si cau no cau] Estar a punt de desprendre's.
4 fig. deixar caure Dir en públic (una cosa) per veure quin efecte fa. deixar-se caure en un indret Algú, comparèixer-hi. caure una cosa pel seu propi pes Ésser evident. caure una cosa dels núvols [o caure una cosa del cel] Venir sense haver estat esperada. caure un llibre de les mans Cansar, enfastidir, la seva lectura. caure de l'escambell [o caure del candeler] Perdre la importància, la influència. caure de la memòria Ésser oblidat. caure a algú les ales del cor Descoratjar-se sobtadament.
5 caure sobre d'algú alguna cosa Atènyer-lo en la seva caiguda.
6 fig. Totes les sospites cauen sobre ell. Totes les desgràcies cauen sobre aquest home. La seva còlera caurà sobre vosaltres.
7 caure a algú la casa a sobre Desplaure de viure-hi a causa de la seva tristesa, de la seva solitud, etc.
8 Caure al mar. Si un cec guia un altre cec, tots dos cauran al sot. Caure a la ratera.
9 per anal. Caure en un parany, en una emboscada.
10 fig. Anar a parar a una situació dolenta, trobar-s'hi tot d'un cop; deixar-se anar a alguna cosa blasmable. Caure en captivitat. Caure en la misèria. Caure en la desesperació. Caure en menyspreu de tothom. Caure en desgràcia del príncep. Caure en falta, en pecat. Caure en error, en contradicció. Caure en dubte, en temptació. Caure en el ridícul. Caure, un autor, en l'afectació. La murmuració és un vici tan arrelat que hi caiem sense adonar-nos-en. caure en mans d'algú Trobar-se tot d'un cop en poder seu.
11 Caure en desús, en oblit.
12 Un objecte recolzat, davallar lliscant o rodolant; un objecte suspès, cedir a l'acció de la gravetat, penjar lliurement; un embolcall aplicat a una part del cos, a una cosa qualsevol, abaixar-se al llarg d'aquesta. Caure escales avall. Els cabells li queien sobre les espatlles, sobre el front. Deixar caure els braços. Li cauen les mitges. Tot li cau i li penja.
13 Caure bé, malament, una peça de vestit.
14 Les veles d'una nau, penjar desinflades per manca de vent. La nau avançava molt lentament: tenia les veles caigudes.
15 fig. Deixar caure les seves mirades sobre algú. caure a algú l'ànima als peus Decebre's, desil·lusionar-se de sobte.
16 per anal. començar a caure el dia Declinar cap a la fi. Al caure de la tarda. Caure l'hora. caure el vent Minvar, cessar.
17 Arribar, venir, com davallant. Caure la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres.
18 Una cosa que descansa sobre el sòl, dreta o recolzant en alguna altra cosa, desviar-se de la seva posició d'equilibri, moure's per l'acció de la gravetat, fins a estar ajaguda o en una nova posició d'equilibri. Em va donar una empenta i em va fer caure. Ha caigut relliscant amb una pela de taronja. La mula en què cavalcava entropessà i caigué. Caure de cara, d'esquena, de costat. No sabem de quin costat caurà. Va caure tan llarg com és. caure de memòria Caure d'esquena pegant de cap a terra.
19 Caure malalt. Caure adormit.
20 hiperb. No poder sostenir-se, estar a punt de caure. Caure de feblesa, d'inanició. Caure de fatiga, de son. Caure de vell.
21 iròn. Caure de bondat.
22 fig. Sucumbir. En el darrer combat n'han caigut dotze dels nostres. Roma caigué sota els bàrbars. La ciutat ha caigut després de tres mesos de setge. La maniobra dels conservadors ha fet caure el ministeri. Caure una ciutat sota el domini dels àrabs.
23 caure a les mans d'algú [o caure sota la seva mà ] Trobar-se tot d'un cop a la seva discreció.
24 fig. Pecar. El just cau set vegades al dia.
25 Deixar-se anar, llançar-se. Caure agenollat davant l'altar. caure als peus d'algú Prosternar-se-li als peus. caure sobre l'enemic Escometre'l.
26 Deixar-se caure en un indret.
27 caure en alguna cosa Encertar a comprendre-la, a recordar-la, a endevinar el fi dissimulat amb què és dita o feta. ù Ho comprens tu? Jo no hi caic. M'ha saludat un jove pel carrer i no caic en qui pot ser.
28 Esdevenir fortuïtament, per atzar; ensopegar-se a esdevenir en tal temps, a trobar-se en tal lloc, a afectar en tal manera la conveniència, el gust, els interessos, etc., d'algú. Li ha caigut el segon premi a la rifa. La conversa ha caigut sobre els perills de la seva professió. Aquest any Nadal cau en dijous. Si l'accent cau en la penúltima síl·laba d'un mot, aquest és anomenat pla. On cau aquest poble? Aquesta pregunta no li ha caigut bé. caure soldat Tocar-li a un en sort d'ésser soldat. caure tot bé a algú Tot, ésser-li indiferent.
29 Esperem a veure com caurà la cosa.
30 Desviar-se una nau del seu rumb.

Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada - Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es