-
carrer
-
1
m. Espai públic no edificat, lineal, vorejat de cases o de parets, que fa de camí
per a anar d'un lloc a l'altre en una ciutat, una vila, un poble. Un carrer ample,
estret, llarg, curt, dret. Carrer empedrat, asfaltat. Un carrer que fa pujada.
El carrer gran o el carrer major d'una vila. Sortir al carrer.
-
2
fer carrer Obrir pas.
-
3
deixar algú al mig del carrer Llevar-li tots els mitjans de vida.
ésser bo per a tirar al carrer No ésser bo per a res. tirar-se al
carrer Sortir per a una revolta. treure algú al carrer
Treure'l de casa.
-
4
per ext. Conjunt dels habitants d'un carrer col·lectivament. Aquells crits
van posar en commoció tot el carrer.
-
5
ant. Títol d'algunes viles posades sota la protecció d'una ciutat i participants
dels seus privilegis. Carrer de Barcelona.
-
6
Entre teixidors, defecte que presenten els dibuixos per distribució defectuosa dels motius
ornamentals.
-
7
En la composició d'un text, franja blanca formada per la coincidència d'espais entre
paraules en diverses ratlles consecutives.
-
8
Subdivisió longitudinal d'una pista d'atletisme, d'una piscina, etc., destinada a l'actuació
d'un únic esportista.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es