-
carn
-
1
f. Conjunt dels músculs del cos de l'home i dels animals (en oposició a
os i a pell), esp. no incloses les vísceres. La bala li ha travessat
la carn fins a l'os. Se li ha alçat tota la pell: ensenyava la carn viva.
entre carn i pell Sota mateix de la pell. no pesar-li a algú la carn
Ésser magre. perdre les carns Aflaquir-se. posar carn
Engreixar-se. tenir molta (o poca) carn damunt
Ésser gras (o magre).
-
2
color de carn Tonalitat de la carn humana, de la pell.
-
3
fig. en carn i ossos En persona. ésser carn i ungla
Dit de dues persones inseparables, que pensen, obren, etc., com si fossin una sola persona.
-
4
per anal. Polpa de certs fruits.
-
5
per ext. Carn recoberta de pell, aparença exterior del cos, esp. referint-se al
color. Ensenyar la carn. Només porta una camiseta sobre la carn.
Carns belles, blanques, fresques. Mitges color de carn.
-
6
Carn dels animals considerada com a aliment. Carn de vedella, de bou, de pollastre,
de porc, etc. Carn de pèl, de ploma. Carn rostida, a la brasa.
Carn de l'espatlla, del pit. Carn picada. carn magra
Carn de porc corresponent a la cuixa, l'espatlla o el coll. carn sense ossos
Carn desossada; fig. càrrec de molt rendiment i poc treball.
extret de carn Producte obtingut per concentració dels extrets aquosos de
carn fresca, sense substàncies proteiques coagulables ni greix. fer carn
Un animal carnívor, fer una presa.
-
7
carn d'olla Plat compost de carn, pilota, verdures, llegums, embotits i
altres ingredients, bullits a l'olla.
-
8
fig. posar tota la carn a la graella Arriscar en una empresa tot allò
que hom posseeix.
-
9
carn de canó Soldats.
-
10
Carn i certs productes dels quadrúpedes i ocells que l'Església catòlica considera com
a aliment gras (per oposició a peix, verdura, etc., que considera aliment
magre). Avui no es pot menjar carn.
-
11
fig. no ésser carn ni peix No tenir un caràcter ben determinat.
-
12
carn de gallina Rossinyol (ACC. 3).
-
13
Cos humà (per oposició a esperit), natura corpòria. La resurrecció de la carn.
tornar la carn a la terra Morir.
-
14
esp. El cos com a habitacle de la concupiscència; les inclinacions animals.
Pecats de la carn. Els estímuls de la carn. Mortificar la carn.
La carn és feble.
-
15
per ext. Natura humana, humanitat (per oposició a natura divina
o la de l'home purificada per la gràcia). El Verb s'és fet carn. ésser de carn
[o ésser de carn i ossos] Ésser subjecte a les misèries
i febleses humanes; ésser capaç de tendresa, de pietat, etc., per la consciència de la
misèria de la natura humana.
-
16
fig. ésser un tros de carn batejada Ésser mancat de caràcter o d'enteniment.
-
17
Cara de dins del cuir.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es