-
caral·luma
-
1
f. Nom donat a les plantes suculentes del gèn. Caralluma
, de la família de les asclepiadàcies, distribuïdes pel Vell Món, entre les quals hi ha
la Caralluma europaea, de flors grogues amb taques purpúries concèntriques, l'única
espècie cactiforme de la flora autòctona europea.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es