-
caràcter
-
1
m. Símbol gràfic, esp. l'usat per a la notació del llenguatge.
Caràcters jeroglífics, cabalístics. Escriure en caràcters aràbics, romans, grecs.
Caràcters d'impremta, d'escriptura. Desxifrar els caràcters d'una inscripció,
d'un llibre vell. Caràcters inintel·ligibles.
-
2
bon (o mal) caràcter d'una lletra
Dibuix del signe gràfic ben (o mal) traçat.
-
3
Qualsevol de les peces de fosa amb què s'imprimeix un text. Fosa, fonedor, de caràcters.
Caràcters fosos expressament.
-
4
Qualsevol dels signes d'un repertori acceptat per convenció que són clarament reconeguts
i que contenen informació, tant si es presenten agrupats (generalment en seqüència) com
aïllats.
-
5
caràcter alfanumèric Caràcter que pertany a un joc que comprèn les lletres
de l'alfabet, els caràcters numèrics i alguns signes de puntuació.
-
6
caràcter blanc Caràcter que representa una posició lliure dins una cadena
de caràcters gràfics.
-
7
caràcter de control Caràcter usat per a influir sobre l'enregistrament,
el processament, la transmissió o la interpretació de les dades.
-
8
caràcter gràfic Qualsevol símbol que un computador pot llegir, emmagatzemar
o imprimir.
-
9
Signe màgic, cabalístic; talismà.
-
10
fig. Senyal inesborrable imprès en l'ànima pels sagraments que no es poden repetir
sense sacrilegi. Caràcter baptismal.
-
11
Tret indicador de la natura essencial d'una persona, organisme o cosa pel qual és possible
de reconèixer-la o diferenciar-la de les altres; suma d'aquests trets.
Els caràcters generals d'una família, d'un ordre, d'una classe.
El caràcter d'un poble, d'un país. El caràcter de l'arquitectura grega, de la
poesia francesa. El caràcter de la joventut, de la vellesa.
El caràcter d'una malaltia. Aquesta història té tots els caràcters de la veritat.
Una fisonomia sense caràcter. Un estil que té molt de caràcter.
-
12
caràcter cultural d'un arbre [o caràcter cultural d'una planta
] Conjunt de característiques del seu cultiu com ara l'hàbitat, la tolerància,
el port, el creixement, la longevitat.
-
13
amb caràcter de En qualitat de. Ha anat a Roma amb caràcter d'ambaixador.
-
14
Tret o trets dominants en la fisonomia moral d'una persona. Tenir bon caràcter, mal
caràcter. Un caràcter irascible, violent, lleuger, vanitós, enèrgic.
Aquest actor no sap donar bé el caràcter dels personatges que representa.
Falsejar el caràcter. Mantenir-se en caràcter. comèdia de caràcters
Comèdia que representa la manera d'ésser moral dels personatges (per oposició a
comèdia d'intriga).
-
15
Persona considerada com a exemple típic d'un tret moral determinat, personatge creat
per un dramaturg, novel·lista, etc. L'avar de Molière és un caràcter admirablement
traçat. Els Caràcters de La Bruyère. Els caràcters de Dickens.
Un escriptor que estudia els caràcters que vol representar.
-
16
abs. Manera d'ésser moral (per oposició a intel·ligència
); individualitat, esp. marcada per l'excel·lència, la força o l'originalitat moral.
Pere II fou tan gran pel caràcter com pel geni polític. El Renaixement fou una
època abundant en caràcters. Tenir fermesa, força, de caràcter.
Ésser un caràcter, tot un caràcter. No tenir caràcter. L'educació del
caràcter.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es