-
cap1
-
1
m. Part superior del cos humà separada del tronc pel coll; part anterior d'un
gran nombre d'animals on hi ha els principals centres nerviosos i òrgans dels sentits.
Tenir el cap gros, petit, ample, estret, llargarut. Anar amb el cap baix.
Girar el cap endarrere. Treure el cap per la finestra. L'han ferit al
cap. Li van obrir, badar, el cap d'un cop de pedra. Anava enfangat de cap
a peus. Em va mirar de cap a peus. Vaig pegar un cop de cap a la paret.
Caminar cap per avall i cames enlaire. tallar el cap a algú
[o llevar el cap a algú] Decapitar-lo. demanar el cap
d'algú Demanar-ne la mort. fer a algú un cap nou
Pegar-li. entre cap i coll loc. adv. A la base del crani
-
2
cap blanc Cap amb cabells blancs. cap d'escarola
Cap amb cabells curts i caragolats. cap pelat Cap sense cabells.
-
3
fig. cap de turc Persona a qui hom fa acusacions de les quals no és
responsable.
-
4
rodar el cap a algú [o anar a algú el cap entorn
] Semblar que tot roda al voltant seu, sentir vertigen. Rodament de cap.
-
5
pujar al cap Una beguda alcohòlica, fer-hi sentir els seus efectes;
fig. produir envaniment. Els honors que li han tributat li han pujat al cap.
-
6
fig. abaixar el cap Cedir al voler o al parer d'altri, obeir sense replicar,
resignar-se a una falsedat. alçar el cap Sortir de la pobresa o la desgràcia,
recobrar l'ànim el qui estava abatut, trobar-se millor un malalt. amb el cap alt
[o amb el cap ben alt] Sense avergonyir-se.
anar cap baix Estar trist, capficat. anar cap per avall una cosa
Anar malament, al revés del que un voldria. de cap a peus loc. adv.
Totalment. És un negoci equivocat de cap a peus. haver-se'n d'estrènyer el cap
Haver-s'hi de resignar. no mirar cap ni cara No servar respecte
a ningú. no tenir una cosa cap ni peus No tenir ordre ni concert, ésser
un disbarat. tants caps tants barrets Tants parers, opinions, etc., com
persones. tenir el cap com un bombo [o tenir el cap com un timbal
] Sentir mareig o malestar a causa d'una insistència molesta, generalment
sorollosa. tirar-s'hi de cap Llançar-se a una empresa arriscada, dificultosa.
tornar-se'n amb les mans al cap Sortir malament d'un afer.
-
7
El cap considerat com el seient de l'intel·lecte; facultats mentals, talent, judici,
seny. anar-se'n a algú alguna cosa del cap Oblidar-la, esborrar-se-li de
la memòria. ballar a algú alguna cosa pel cap Recordar-la vagament.
buidar-se el cap en alguna cosa Fatigar-se molt en el seu estudi.
dur una cosa de cap Tenir la ferma intenció de fer-la. escalfar-se
el cap Fatigar-se mentalment estudiant alguna cosa. fer del seu cap
[o obrar del seu cap] Fer per si mateix, per pròpia iniciativa.
fugir del cap una cosa Anar-se'n de la memòria. omplir el cap a algú
Atabalar-lo contant-li, explicant-li, etc., un munt de coses. passar a algú
una cosa pel cap Acudir-se-li. perdre el cap Perdre el seny, enfollir-se,
torbar-se mentalment. posar a algú un cap com un tabal [o
posar a algú un cap com tres quartans] Marejar-lo a força
de parlar. posar-se al cap alguna cosa [o ficar-se al cap alguna cosa
] Proposar-se decididament de fer-la. tenir el cap ple de vent
[o ple de fum, o ple de pardals, o ple de grills
] Ésser lleuger, vanitós, etc. Tenir pardals al cap. tenir el cap
a tres quarts de quinze Estar completament distret d'allò que fa al cas.
trencar-se el cap Fatigar-se mentalment pensant, estudiant.
treure del cap a algú alguna cosa Fer-l'en desistir. treure's algú
del seu cap una cosa Inventar-la, idear-la.
-
8
Tenir cap, un bon cap. Tenir molt de cap, poc de cap. ésser un cap boig
[o un cap calent, o un cap de trons
, o un cap desgavellat, o un cap fluix, o un cap lleuger
, o un cap verd, o un cap de pardals]
No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger. ésser un cap buit
[o un cap d'ase, o un cap de carabassa]
Ésser nici, ignorant. ésser un cap de ferro Dit de la persona que no es
cansa per molt que treballi mentalment. fer el cap viu Estar alerta, amatent.
tenir el cap dur Tenir dificultat a comprendre les coses.
-
9
ésser un mal cap Ésser una persona perduda, disbauxada.
-
10
Individu com a membre d'una col·lectivitat. En toquen tres trossos per cap.
A tant per cap.
-
11
Cent caps de bestiar.
-
12
cap per cap loc. adv. Tant per tant.
-
13
Punta, extrem, d'una cosa, esp. l'extrem superior. El cap del nas, de la llengua.
Els caps dels dits. El cap del fèmur. Els dos caps d'una corda, d'una
barra. Recórrer un carrer d'un cap a l'altre. El cap de dalt i el cap de
baix d'un tap. cap d'un camp [o cap mort d'un camp
] Andana. cap de pont Tros petit de terreny que un exèrcit
aconsegueix d'ocupar a l'altra banda d'un riu, en territori enemic, des d'on pren embranzida.
-
14
Part superior d'un llibre i nom dels elements que hi concorren: tall de cap, blanc o
marge de cap, geniva de cap, etc.
-
15
En heràld., part superior del camper on se situa un cap.
-
16
Extrem més ample d'un martell, d'un mall, etc., oposat a la pena
.
-
17
Aquest blat ja comença a tenir caps, treu brins. cap de llinyol
Tros de llinyol.
-
18
cap de núvol Núvol desprès d'una nuvolada.
-
19
abs. Punta de terra que entra mar endins. El cap de Creus.
El cap de Bona Esperança.
-
20
abs. Tros de corda.
-
21
per ext. cap d'any El primer dia de l'any; aniversari.
cap de mes Els darrers dies del mes. cap de setmana
Temps de lleure entre el dia que acaba la setmana de treball i el de reprendre'l, generalment
dissabte i diumenge.
-
22
fig. cap d'ala Persona eminent en un ram d'activitat.
cap de brot El millor de la seva espècie, el més eminent.
Poesies de cap de brot. cap de taula Lloc d'honor en una taula.
-
23
donar cap a una cosa Executar-la. eixir a cap d'una cosa
Pervenir a acabar-la. lligar caps Establir les relacions existents entre
diferents coses que semblaven inconnexes. no saber per quin cap començar
[o no saber per quin cap posar-s'hi] No saber per on començar
una feina, una obra, etc. no tenir una cosa cap ni centener
Ésser absurda, inexplicable. tenir una cosa pel cap dels dits
Saber-la molt bé, dominar-la. tira pel cap que vulguis Fes el que vulguis.
tornar a prendre el cap del fil Continuar el discurs o el tema interromput.
treure cap Venir al cas, venir a propòsit. Això no treu cap a res.
A què treu cap que no el vulguis rebre? treure el cap del fil
Esbrinar l'origen d'una cosa.
-
24
al cap de loc. prep. A la fi (d'un espai de temps). Al cap d'una estona.
Al cap d'un any. Al cap de vuit dies.
-
25
al cap darrer [o al cap i a la fi, o al cap i a l'últim
] Després de tot.
-
26
de cap a cap D'un extrem a l'altre; totalment. Això, ho has copiat de
cap a cap d'algun llibre.
-
27
de cap i de nou Una altra vegada des del començament. Aquesta còpia
t'ha sortit malament: has de fer-la de cap i de nou.
-
28
pel cap alt No pas més que, a tot estirar. pel cap baix
Almenys, si no més.
-
29
cap de frare Eina que serveix per a aixamfranar forats cilíndrics de tal
manera que puguin allotjar la cabota dels caragols de cap o d'altres tipus.
-
30
cap magnètic Transductor electromagnètic que transforma els senyals magnètics
en elèctrics, i viceversa, emprat per a l'enregistrament, la reproducció o l'esborrament
de la informació.
-
31
m. i f. Persona que ocupa el primer lloc, que presideix o té a les seves
ordres els altres; capitost. Cap de bàndol, cap de motí. cap d'era
Persona que dirigeix la batuda. cap d'estat Persona que representa o que
exerceix la suprema autoritat de l'Estat. cap de casa Membre principal de
la família, persona que té l'autoritat dins d'ella. cap de colla
Persona que mana i dirigeix el treball d'una colla de treballadors. cap de dol
Persona o persones que presideixen el dol en un enterrament o en uns funerals.
cap de govern Persona que presideix un govern. cap de pastera
Macip major de forn o fleca. cap de taula La persona que presideix la taula.
-
32
Persona que exerceix el comandament d'una unitat.
-
33
en cap Al primer lloc d'una jerarquia. Conseller en cap.
General en cap.
-
34
cap de partit Ciutat o vila capital d'un partit judicial o governatiu.
Cap de regne, cap de província.
-
35
cap d'olla Mamífer cetaci, de 6 o 7 metres de llarg (Globicephalus melas
).
-
36
cap d'ase Peix de la família dels tríglids (Eutrigla gunardus
).
-
37
caps blancs Mata grisenca i decumbent de la família de les crucíferes (
Alyssum maritimum), de flors blanques i oloroses, agrupades en nombrosos raïms
densos.
-
38
caps blaus Lluqueta.
-
39
caps d'ase Tomanyí; tamborino; cardigassa.
-
40
cap d'ocell Xenixell.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es