-
bruc
-
1
m. Nom donat a diversos arbustos i mates del gèn. Erica, de la família
de les ericàcies, de fulles petites i dures: bruc arbori
(Erica arborea), planta de flors blanques o molt lleugerament liles que s'obren
al final de l'hivern, de gran port, que es fa a les terres mediterrànies damunt sòls no
calcaris; bruc boal, bruc arbori; bruc d'aiguamoll
(E. tetralix), mata que es fa a les molleres i a les landes humides, de distribució
atlàntica; bruc d'escombres (E. scoparia), similar a la precedent,
però amb les flors més petites i verdoses; bruc d'hivern
(E. multiflora), arbust de flors rosades que s'obren al final de la tardor, que
es fa en terres calcàries; bruc de pipes, bruc arbori; bruc femella,
bruc d'escombres; bruc mascle, bruc arbori; bruc valencià
(E. terminalis), espècie similar a la precedent, però de distribució limitada
a algunes zones del País Valencià; bruc vermell, bruc d'hivern.
-
2
Fusta d'aquestes plantes llenyoses.
-
3
sense suc ni bruc Sense substància.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es