-
bolet
-
1
m. Cos fructífer, carnós, suberós o gelatinós, d'un basidiomicet o d'un ascomicet,
que es forma a partir del miceli, gairebé sempre en contacte amb l'exterior.
-
2
Dit d'una persona molt menuda.
-
3
pl. pop. Fong, floridura. Si no et rentes et sortiran bolets.
Hi ha una humitat a la paret i s'ha cobert de bolets. El pa no es pot aprofitar:
hi han sortit bolets.
-
4
Barret tou rodó.
-
5
estar tocat del bolet No tenir el cap prou sa.
-
6
Cop donat al cap d'algú amb la mà.
-
7
Terme que forma part del nom de diverses espècies de bolets: bolet blanc,
pebràs; bolet cabriter, rossinyol; bolet carner,
bolet lignícola comestible (Hericium erinaceum) de cos fructífer carnós, recobert
totalment d'acícules;
bolet d'agulles, llengua de bou; bolet d'agulles ataronjat
(Hydnellum aurantiacum); bolet d'agulles ferrugini,
bolet brunenc i suberós (Hydnellum ferrugineum), amb agulletes brunes portades
per un barret turbinat; bolet d'agulles rufescent (Hydnum rufescens
), bolet semblant a la llengua de bou; bolet d'àlber, pollancró;
bolet d'alzina, rouró primerenc; bolet d'esca,
bolet de soca perenne (Fomes fomentarius), la carn del qual, prèviament assecada
o torrada, s'emprava antigament per a encendre foc; per ext., nom aplicat a altres
bolets de soca emprats de manera similar; bolet d'esca cremat
(Bjerkandera adusta); bolet d'esca de bedoll, bolet de grans dimensions
(Piptoporus betulinus) que es fa sobre els troncs morts dels bedolls;
bolet d'esca de verger (Phellinus tuberculosus o Ph. pomaceus
); bolet d'esca negre (Ph. igniarius); bolet d'esquirol,
bolet comestible vernal (Hygrophorus marzuolus), de barret convex, quan és tendre,
i després aplatat, boterut, de color de pissarra;
bolet d'oliu, gírgola d'olivera;
bolet d'or, ou de reig; bolet d'orella, orellana;
bolet d'ou, ou de reig; bolet d'ovella, moixernó d'ovella,
fals carlet brunenc; bolet de bou, sureny;
bolet de cabra, lleterola vera; bolet de camp,
camperol;
bolet de castanyer, gírgola de castanyer; bolet de crosta,
bolet de soca (Ganoderma applanatum); bolet de femer,
nom aplicat a diverses espècies del gèn. Coprinus, sense interès culinari, de làmines
deliqüescents, que creixen sobre sòls rics en matèria orgànica; bolet de femer clapat
(C. picaceus), de clapes blanques sobre el barret negre;
bolet de femer micaci (C. micaceus), que forma grups a la vora dels
camins i té palletes lluents sobre el barret; bolet de femer prisat
(C. plicatilis), de barret delicat, solcat de plecs radials; bolet de ginesta,
bolet comestible (Entoloma clypeatum), semblant al fals carlet;
bolet de greix, bolet primaveral (Gyromitra esculenta
), semblant a una múrgola però de barret arrodonit, brunenc, sovint tòxic, però comestible
si prèviament ha estat assecat;
bolet de l'espinacal, gírgola de panical; bolet de la palla d'arròs,
bolet comestible (Volvariella volvacea), de làmines rosades i cama amb
una gran volva, que hom conrea sobre palla d'arròs o altres residus agrícoles;
bolet de mantellina, cortinari; bolet de noguera,
bolet del grup de les poliporàcies (Polyporus squamosus), comestible quan és tendre,
que forma uns grans barrets, de color ocre o bru, d'inserció lateral, recoberts d'esquames
característiques i sovint superposats; bolet de pi (Hypholoma fasciculare
), groc, amargant i no comestible, que sovint fa flotes formades per molts individus;
bolet de pi rogenc (H. sublateritium), semblant a l'anterior però
de barret més gros i vermellós, que forma flotes sobre la fusta dels planifolis;
bolet de pila, gírgola de bruc; bolet de poll,
bolet de soca, en forma de mènsula (Polyporus populinus), de carn suberosa i de
color blanc brut, que viu sobre pollancres; bolet de polla,
pollancró; bolet de pollanc, pollancró; bolet de porc,
camperol;
bolet de saüquer, orella de Judes; bolet de Sant Jordi,
moixernó; bolet de soca, nom donat, de vegades impròpiament, a un gran nombre
de bolets que creixen sobre la fusta en descomposició o sobre arbres debilitats;
bolet de soca de colors, bolet de soca zonat; bolet de soca rosat,
nom de diferents bolets, del gèn. Pluteus, de làmines rosades i cama central,
que viuen sobre fusta molt alterada; bolet de soca rovellat,
bolet d'agulles ferrugini; bolet de soca vellutat, bolet de soca en forma
de consola (Inonotus hispidus) de color brunenc, cutícula híspida i carn esponjosa;
bolet de soca zonat, bolet amb porus (Trametes versicolor
o Coriolus versicolor), de barret semicircular, amb zones concèntriques vellutades,
de diversos colors; bolet de socarrada, socarrell; bolet de tinta,
bolet comestible (Coprinus comatus), que apareix en els sòls ben adobats,
de barret cilíndric cobert de fibres blanques que, en madurar, es converteixen en un suc
negre que era emprat com a tinta; bolet de tinta tòxic, pixacà;
bolet de vaca, bolet de grandària mitjana (Cortinarius fulmineus
), de barret viscós i cama amb un ampli bulb marginat, de color ocre lleonat i làmines
taronja, freqüent als alzinars i boscos mixtos;
bolet lletereser, rovelló de cabra;
bolet pebrer, pebràs lleter; bolet terrolenc,
camperol.
-
8
àncora de bolet Àncora, que té forma de bolet invertit, per a fondejar
boies en fons de llot no apta per a fondejar naus.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es