-
blau blava
-
1
adj. Del color del cel sense núvols o d'un color consemblant, sia més clar o més
fosc. El safir és una pedra blava. Ulls blaus.
-
2
fig. deixar blau algú Deixar-lo astorat, esbalaït.
-
3
fer-la blava Fer-la grossa, fer-la com un cove.
-
4
aquesta sí que és blava! Això sí que és greu.
-
5
m. Color blau, un dels colors que hom distingeix en l'espectre solar, entre el
verd i el violeta. Un blau clar, celeste, turquí, de mar. blau cel
Color blau com el cel quan fa sol. blau elèctric Blau fosc i viu.
blau marí Blau molt fosc.
-
6
Matèria colorant blava. blau d'ultramar Pigment blau del grup de l'ultramar
natural, constituït per lapislàtzuli polvoritzat. blau de cobalt
Producte de la reacció en calent de l'òxid de cobalt amb el d'alumini, l'aluminat de cobalt
(II). blau de metilè Colorant del grup de les fenotiazines, emprat en microscòpia,
com a indicador d'oxidació-reducció i com a antisèptic. blau de París
Blau de Prússia. blau de Prússia Qualsevol dels compostos de color blau
que resulten de la reacció del ferrocianur de potassi amb l'ió ferro (III).
-
7
Substància blava que s'afegeix al midó o a l'aigua en emmidonar o rentar la roba blanca
per treure-li la grogor i, per tant, emblanquir-la.
-
8
Taca d'un blau moradenc produïda per l'extravasació de la sang en el teixit subcutani,
de resultes d'una contusió. Ha caigut i s'ha fet un blau al genoll.
Té tot el cos ple de blaus dels cops que ha rebut.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es