-
blancall
-
1
m. Taca, clapa blanca o blanquinosa, esp. en el cabell.
-
2
Allò que es veu blanquejar al lluny. Aquell blancall que es veu a la muntanya és neu.
El blancall d'una onada.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es