-
blanc -a
-
1
adj. Del color de la neu, que reflecteix tots els raigs de l'espectre combinats.
Un cavall blanc. Un cigne blanc. Marbre blanc. Un lliri blanc.
Blanc com la neu, com un glop de llet. L'àvia té tots els cabells blancs.
Un home amb la barba tota blanca.
-
2
cap blanc Cap amb tots els cabells blancs.
-
3
en blanc i negre Dit de la pel·lícula, la fotografia, etc., que presenta
unes tonalitats que van del blanc al negre passant pels grisos.
-
4
Clar de color (per contrast amb altres coses de la mateixa espècie de color més fosc).
Raïm blanc, figues blanques. Vi blanc (per oposició a
vi negre o roig). Cervesa blanca (per oposició a
cervesa negra o bruna). Carn blanca. Peix blanc
(per oposició a peix blau). Fusta blanca. Pa blanc
(per oposició a pa morè).
-
5
Raça blanca (per oposició a raça negra, groga, etc.)
.
-
6
m. i f. Individu pertanyent a la raça blanca.
-
7
Mancat de color, empal·lidit. Tenia els llavis blancs d'ira. Va quedar blanc
com la cera.
-
8
llum blanca Llum resultant de la combinació dels colors de l'iris, com
la llum solar no descomposta.
-
9
Incolor, transparent. Han reemplaçat els vidres de color per vidres blancs.
-
10
En blanc. Abans del pròleg hi ha una pàgina blanca.
-
11
carta blanca Naip sense cap figura pintada.
-
12
donar carta blanca Donar ple poder a algú de fer alguna cosa.
-
13
Dit de les peces o dels elements tipogràfics que, pel fet d'ésser més baixos que els
caràcters d'impremta, no imprimeixen.
-
14
adj. i m. i f. Dit de la persona considerada políticament conservadora
o reaccionària.
-
15
m. Color blanc. Anar vestit de blanc. Anar de blanc.
Un blanc tirant a groc. Blanc de neu.
-
16
Matèria colorant blanca. Un quilo de blau i dos de blanc. blanc d'Espanya
Calcita mòlta, pigment de poder cobrent molt baix, emprat com a abrasiu suau.
blanc de calç Beurada de calç apagada amb aigua, emprada per a emblanquinar
parets. blanc de plom Cerussa, o mescles de cerussa i blanc de zinc.
blanc de titani Diòxid de titani, rútil o anatasa. blanc de zinc
Òxid de zinc. blanc fix Sulfat de bari. blanc venecià
Pigment blanc constituït per una mescla a parts iguals de blanc de plom i de sulfat de
bari.
-
17
Part blanca d'alguns objectes. blanc de l'ull Part que envolta la còrnia
transparent. blanc de l'ou Clara de l'ou. blanc de l'ungla
Àrea blanca semicircular que hom té a la base de cada ungla.
-
18
blanc d'un fitó [o blanc d'una rodella]
Part central d'un fitó, d'una rodella.
-
19
Punt al qual hom intenta d'adreçar un tret. Tirar al blanc.
-
20
fer blanc Encertar el blanc.
-
21
Espai en blanc. Darrere cada nom deixa un blanc per a posar-hi l'edat quan la sabrem.
Deixa un blanc per a la data.
-
22
En la tècnica de pintura a l'aquarel·la, àrea del suport no pintada intencionadament,
que conserva la blancor original del paper.
-
23
En els dibuixos monocroms, la pinzellada o el traç fets amb un pigment blanc que marca
els punts o les zones de màxima lluminositat.
-
24
m. Qualsevol dels marges que volten la caixa de text en la pàgina d'un llibre.
-
25
En inform., part d'un suport d'informació on no hi ha cap caràcter enregistrat.
-
26
en blanc loc. adv. Sense escriure, sense imprimir, sense marcar amb res.
Deixar una pàgina, una línia, en blanc.
-
27
fig. passar la nit en blanc Passar la nit sense dormir.
-
28
quedar en blanc Quedar sense res, sense entendre res.
-
29
m. forma de blanc En tip., forma que imprimeix una de les cares del
full de paper.
-
30
Dit de la corda que no és enquitranada.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es