-
bell -a
-
1
adj. Que té les qualitats que constitueixen la bellesa, ple de bellesa.
Té uns bells ulls blaus. Bells sentiments. Belles accions.
-
2
bell sexe Sexe femení.
-
3
Les belles arts.
-
4
Molt bo. Una bella collita. bell temps Temps clar, serè.
bella mar Mar tranquil·la, quieta. ésser una bellíssima persona
Ésser una persona plena de bones qualitats morals.
-
5
Gran, fort, intens. Té un bell apetit. Va fer un bell ruixat.
S'ha emportat un bell manoll d'espigues. He trobat la criatura que feia un bell
plor. S'ha adormit i ha fet una bella roncada. una bella estona
Una estona llarga.
-
6
En locucions adverbials, precisament (allí, en tal moment, etc.). Al bell cim de la
muntanya. Al bell peu de la congesta. Al bell mig de la plaça.
Al bell punt que el vaig veure. Al bell cor de la nit.
-
7
de bell nou loc. adv. Una altra vegada. S'haurà de tornar a escriure
de bell nou.
-
8
de bell antuvi loc. adv. Des del primer moment.
-
9
A bell raig. a bell ull loc. adv. Sense comptar, sense mesurar.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es